Troben al jaciment d'Empúries una gerra del segle VI aC amb escenes d'un gimnàs grec

L'EscalaEl jaciment d'Empúries, la ciutat grega fundada durant la primera meitat del segle VI abans de Crist, és un tresor arqueològic que continua revelant detalls sobre la civilització grega. L'últim descobriment que ha ressorgit del subsol d'Empúries gràcies a les excavacions arqueològiques és una petita gerra de finals del segle VI abans de Crist decorada amb escenes d'una palestra, el gimnàs on els grecs s'entrenaven en activitats com la lluita o la boxa. La peça descoberta, coneguda com a lècit, havia estat enterrada al costat d'una de les primeres cases de la Neàpolis, la ciutat que va néixer a redós del primer port d'Empúries.

La gerra trobada és petita i de ceràmica àtica. S'hi pot veure la silueta negra d'un corredor en actitud atlètica flanquejada per dues figures que l'observen. Sobre seu hi ha penjats diversos objectes, un dels quals és un disc. A l'Antiga Grècia, els joves s'entrenaven al gimnàs per enfortir el cos i la ment. Trobada a la base del mur d'una casa, la gerra es va enterrar com a ofrena als déus en el moment de construir l'habitatge. L'arqueòleg Pere Castanyer data les restes de la casa a finals del segle VI o inicis del V aC "i, per tant, és una de les primeres que haurien ocupat el sector de la Neàpolis".

Els autors de la descoberta han estat la trentena d'alumnes del 78è curs d'arqueologia que s'ha fet aquest estiu a Empúries, estudiants universitaris vinguts de Catalunya, la resta de l'Estat i l'estranger que, sota supervisió dels arqueòlegs, han excavat diferents barris del nord de la ciutat grega. L'excavació s'emmarca dins el projecte que impulsa el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), i que vincula l'evolució del jaciment amb els seus espais portuaris.

"Aquest flascó o lècit forma part de les produccions de figures negres d'època ja avançada, de finals del segle VI abans de Crist", diu Castanyer. Més endavant, les siluetes van donar pas a la tècnica de les figures roges, amb els motius en reserva sobre el fons de vernís negre. Durant l'antiguitat, els flascons o lècits contenien olis perfumats. El que s'ha descobert ara a Empúries ha perdut l'embocadura i una zona del recipient s'ha escrostonat. Els arqueòlegs, però, podran reconstruir aquesta última part perquè n'han trobat la peça.

En treballs posteriors al laboratori, els arqueòlegs buidaran la terra que s'ha dipositat dins la gerreta per intentar saber què contenia. "Veurem si això ens permetrà revelar què s'hi va posar com a ofrena o bé si en queda algun rastre", explica Castanyer. En paral·lel, es grataran les parets de ceràmica de l'interior perquè, com explica l'arqueòleg del MAC, "si va contenir oli o un altre líquid, els greixos queden impregnats i es podrà identificar".

La pràctica que explica la gerra, fer una ofrena al construir un nou habitatge, és un costum ancestral que va tenir continuïtat durant l'època romana i que fins i tot ha arribat als nostres dies, recorda l'arqueòleg, que assenyala el costum de dipositar un cilindre amb el diari del dia o monedes en curs al posar la primera pedra d'un nou edifici. "És el mateix que el que feien els grecs ara fa més de 2.500 anys quan van fundar la ciutat", diu Castanyer. A la ciutat romana d'Empúries també s'hi han trobat ofrenes fundacionals fetes amb gerres, amb restes de fauna o fins i tot ous de gallina, un dels quals es conserva sencer al museu.