Troben a la Draga de Banyoles l'evidència més antiga que s'ha descobert mai de gestió dels boscos

BarcelonaMarques fetes a cops d'aixa en troncs de llorer. L'anàlisi dels pilars de fusta trobats al jaciment de la Draga de Banyoles (Pla de l'Estany) ha permès demostrar que els pobladors de la zona fa set mil anys ja gestionaven els boscos, fins i tot anys abans d'instal·lar-se definitivament a la zona. Aquesta és l'evidència més antiga de gestió de boscos que s'ha trobat mai fins ara. "Això porta la gestió del bosc uns 1.500 anys més enrere del que se sabia, perquè les mostres que s'havien trobat abans eren de fa 5.800 anys", explica a l'ARA l'arqueòleg Oriol López-Bultó, referint-se al jaciment suís d'Hauterive-Champréveyres.

El 2021, investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van veure una marca "accidentalment en un tronc" i van revisar "un per un els 1.500 troncs trobats al jaciment". Així van descobrir que n'hi havia d'altres i es van proposar estudiar-ho. L'anàlisi ha permès determinar que són marques fetes intencionadament en troncs de llorer, uns arbres que van continuar creixent i que entre cinc i deu anys després van talar per aixecar el poblat neolític. És extremadament difícil localitzar aquests senyals en cap jaciment, perquè la fusta es degrada fàcilment, de manera que és un tema que "no s'investiga gairebé mai tot i ser econòmicament molt rellevant, perquè implica coneixement, organització i activitat econòmica", diu l'investigador. Però aquesta és la singularitat que té la Draga: les restes orgàniques (fulles, cordes, fustes) s'hi conserven especialment bé perquè estan submergides en la capa freàtica dels voltants de l’estany de Banyoles. Per això les proves arqueològiques han perdurat als troncs.

Control natural

"La funció no la sabem, però això ja implica coneixement i planificació. Al jaciment suís, els investigadors han aventurat que eren marques de territori o propietat, i nosaltres no anem tan enllà", diu López-Bultó. De tota manera, això deixa clar que es tractava "d'un neolític ben desenvolupat, perquè tenien agricultura, ramaderia i gestionaven el bosc, és a dir, que com a mínim podaven i talaven branques", especifica. Gestionaven plantes i ramats i utilitzaven amb expertesa la fusta. En aquest poblat sobretot es feia servir el roure, mentre que la fusta de llorer s'utilitzava poc: s'han trobat uns 1.200 pilars i la majoria són de roure i només un 1,4% és de llorer. Així que el fet que es marqués aquesta fusta és singular, sigui per motius pràctics, territorials o simbòlics.

La Draga, que es va descobrir fa 30 anys, és l'únic jaciment neolític lacustre de la península Ibèrica, i té d'entre 7.200 i 6.700 anys d'antiguitat. Se suposa que el poblat, situat en una península que s'endinsava cap al llac, tenia uns 8.000 metres quadrats. És un dels enclavaments cabdals per estudiar el neolític europeu perquè té restes que "en el 99% dels jaciments no es conserven", diu l'arqueòleg. Els resultats d'aquest estudi també confirmen que hi havia presència humana a la Draga anys abans que hi hagués un poblat estable.

L'estudi ha estat elaborat per Ingrid Bertin i Raquel Piqué, a més d'Oriol López-Bultó, investigadors del departament de Prehistòria de la UAB, i el dendrocronòleg Patrick Gassmann. S'ha presentat al congrés From forests to heritage i s'ha publicat a l’International Journal of Wood Culture. Aquest setembre la Draga es tornarà a investigar amb l'objectiu de documentar i monitoritzar la matèria orgànica per veure com l'afecten el canvi climàtic i la sequera. "Hi ha preocupació a Europa perquè aquests jaciments podrien desaparèixer", alerta López-Bultó.