Revelat el misteri dels nadons ibers enterrats a les cases

BarcelonaLa cultura ibera va desaparèixer sense deixar cap rastre escrit que puguem interpretar. Encara hi ha molts interrogants que fan que la recerca arqueològica i genètica esdevingui clau a l’hora d’aclarir qui era aquesta antiga civilització, que va ocupar el vessant mediterrani entre Andalusia i el Llenguadoc entre els segles VI i I aC. Un d'aquests enigmes és per què s'enterrava els infants al paviment de les llars. Hi havia certa controvèrsia, perquè s'havia plantejat si eren infanticidis, sacrificis, com es pot interpretar en alguns textos grecs i romans, o simplement es considerava que devia existir una edat mínima per tenir dret a ser cremat a la necròpolis.

Les noves tecnologies han permès tenir informació molt precisa no tan sols sobre el sexe dels infants sinó de la seva edat biològica i cronològica. "Només amb els esquelets era impossible saber l'edat exacta i el sexe i l'únic que podíem veure és si tenen lesions violentes", explica Xavier Jordana, professor de biologia animal, vegetal i d'ecologia de la UAB, que ha fet l'estudi sobre aquests infants amb la col·laboració de la UVic-UCC i el Sincrotró Alba. L'estudi, publicat a la revista Journal of Archaeological Science, analitza les dents de llet de 45 infants enterrats als jaciments de Camp de les Lloses (Osona), Olèrdola (Alt Penedès), Puig de Sant Andreu i l'Illa d'en Reixac (Baix Empordà) i la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca (les Garrigues). Per primera vegada, s'ha fet servir microscòpia òptica i microfluoerescència amb llum de sincrotró, que ha permès identificar amb precisió tant el moment del naixement com de la mort d'aquests nadons.

Gairebé la meitat dels nadons van morir durant el període perinatal, concretament entre la setmana 27 de gestació i la primera setmana de vida. La gran majoria de les morts perinatals no van sobreviure al moment del naixement, i la resta de nadons van morir pocs dies després de néixer. "Les dades de l'estudi reforcen la hipòtesi que la majoria de morts perinatals van ser causades per factors naturals, com complicacions en el part o problemes de salut associats a la prematuritat, i no per pràctiques culturals com infanticidis o sacrificis", assenyala Jordana.

El més gran tenia 67 dies

Cap dels nadons enterrats a les cases o, en alguns casos, en llocs de producció tenia més de dos mesos. "Hem pogut calcular l'edat exacta i els que van sobreviure al part van morir després de pocs dies. El que va viure més temps va viure seixanta-set dies. És un patró de mortalitat infantil que trobem en les societats preindustrials, no hi va haver cap selecció", afirma Jordana. "Creiem que els infants menors de dos mesos no devien tenir el dret a ser enterrats a la necròpolis", afegeix. Els ibers practicaven el ritual de cremació i, per això, les dels infants són pràcticament les úniques restes que es poden analitzar d'aquesta cultura.

És un estudi innovador, perquè s'han pogut analitzar amb precisió les dents de llet, que es comencen a formar durant la vida intrauterina. "A la corona d'esmalt diàriament es formen línies de creixement i en moments d'estrès aquestes línies són més gruixudes", detalla Jordana. Per exemple, s'ha pogut comprovar com als infants d'avui en dia se'ls formen línies més gruixudes quan se'ls posa una vacuna o tenen una febrada. En el moment del naixement, la mare té un pic de zinc que transmet a l'infant i després del naixement hi ha una davallada. "La llum de sincrotró ens permet aplicar un feix de raigs X de només deu micres per analitzar amb precisió la concentració de zinc", detalla Jordana. Així, han pogut corroborar els resultats. Per acabar-ho de confirmar, els investigadors han fet algunes comprovacions amb dents d'infants actuals, dels quals es coneixia el moment exacte del naixement. L’estudi és part del projecte de recerca Reavaluació de l’infanticidi i selecció de sexe en època ibèrica, finançat pel ministeri de Ciència i Innovació i dirigit per investigadores del Grup de Recerca en Antropologia Biològica (GREAB) de la UAB.