La polèmica sobre el lloc de repòs del descobridor d’Amèrica s’havia allargat durant tots anys perquè els seus ossos van viatjar pel món al llarg dels segles. El 1506 Colom mor a Valladolid i la família el trasllada a la Cartuja de Sevilla al cap de tres anys. Seguint la voluntat del navegant, el 1544 s’enduen els ossos a la República Domincana, el nou món on va fer port. Quan l'illa passa a mans dels francesos, el traslladen a Cuba i després de la pèrdua la colònia, el 1899, tornen els ossos a Sevilla, on reposen definitivament. El dubte es va reobrir perquè, en unes obres el 1877 a la catedral de Santo Domingo, descobreixen una caixeta amb el seu nom en una tomba adjacent i consideren que els espanyols es van equivocar en exhumar-lo, mentre que els espanyols asseguren que la caixa és una falsificació.
Es reobre el debat de l'origen de Colom: era jueu i de l'àrea dels Països Catalans
Un documental emès a TVE confirma que està enterrat a Sevilla i que, segons l'ADN, era un jueu sefardita de la mediterrània occidental
BarcelonaOn està enterrat Colom i, sobretot, on va néixer? Cinc segles després de la mort del descobridor d’Amèrica (1451-1506), les incògnites semblaven definitivament enterrades: les teories més esteses afirmen que Colom era genovès i que està enterrat al monestir de la Cartuja de Sevilla. Una investigació del catedràtic de medicina legal i forense José Antonio Lorente (Universitat de Granada) ha anat seguint el rastre de l'ADN per respondre científicament les dues preguntes i el resultat, després de 22 anys d'investigació i de diverses exhumacions en diferents punts d'Espanya i Portugal, reobre la pregunta més polèmica, la del seu origen.
L'ADN de pare i fill
Segons ha revelat Lorente de forma força insòlita, a través d'un thriller documental titulat Colón ADN. Su verdadero origen, programat pel dia de la Hispanitat a TVE, l'ADN ha confirmat "amb seguretat absoluta que els ossos que hi ha a la catedral de Sevilla són de Cristòfol Colom" gràcies a la comparació de l’ADN amb el del seu fill Ferran, dos ADN que coincideixen del tot. Aquesta afirmació ja era el que apuntaven els estudis dels anys 2003, 2004 i 2005, que havien trobat una "compatibilitat possible" si bé no hi havia prou material perquè fos del tot conclusiu. Ara es dona per definitiu. També es descarta que Diego Colom, de qui també es va exhumar el cos, fos un fill de Cristòfol Colom, sinó que era un parent de cinquè o sisè grau. Aquest fet és important perquè Diego Colom, que va viatjar amb Cristòfol, va ser naturalitzat espanyol, la qual cosa hauria volgut dir que la família Colom no ho era. Així doncs, descartat Diego Colom del llinatge directe.
L'origen, seguint l'ADN
La novetat del documental rau en l'eliminació de les teories sobre l'origen de Colom que es poden comprovar científicament, anant als cossos dels suposats familiars del descobridor d'Amèrica. El doctor Lorente va descartant com si d'un concurs televisiu es tractés les opcions finalistes que ha posat sobre la taula, d'entre les 25 teories que han comptat. Es descarta així la teoria castellana, la portuguesa, la gallega, la mallorquina, la navarresa i, en canvi, es troben rastres genètics que indiquen que Cristòfol Colom era jueu. Segons diu Lorente, l'ADN mostra "trets compatibles amb un jueu del mediterrani occidental", una teoria que caldrà avalar amb altres estudis.
Aquesta és la tesi que ha defensat des que estudia l'origen de Colom, a finals dels anys 80, l'arquitecte i exdirector del Centre d'Estudis Colombins, Francesc Albardaner. Per a ell, l'ADN "posa en crisi" la teoria generalitzada del suposat Colombo genovès fills d'uns teixidors de llana plebeus, "perquè tots els historiadors italians han escrit que és impossible que fos jueu i genovès", ja que els jueus en van ser expulsats des del segle XII, no hi havia comunitat, ni sinagoga i, de fet, només es podien estar tres dies a la ciutat.
Segons Francesc Albardaner "era un jueu sefardita de cultura, religió, nació i de cor" i a més apunta que devia ser "provinent d’una família de teixidors de seda de València". El documental descarta ràpidament que fos un jueu francès o italià per la poca presència de jueus en aquests llocs i apunta que hauria nascut "a l'arc mediterrani espanyol", és a dir, l'àrea que avui ocupen els Països Catalans. Amb aquesta teoria, quadren altres proves, com que escrivia castellà perquè l’havia après a casa i tenia accés als Reis Catòlics a través dels jueus conversos de la cort. Els jueus llavors vivien amagats per no caure a mans de la Inquisició, perquè eren perseguits, obligats a emigrar, convertits o "acabaven a la pira".
Segons els investigadors, aquesta nova dada obliga a posar en quarantena la hipòtesi ortodoxa del genovès i reobre el debat científic sobre la qüestió.