La prova era a les dents: troben el rastre de la pesta negra a Vilafranca del Penedès

BarcelonaA vegades passat i present es toquen. Aquest mes de maig, tres anys i 20 milions de morts després, es va donar oficialment acabada la crisi que va provocar el covid-19. Mentre el coronavirus sacsejava tot el planeta, al Penedès s'investigava una altra pandèmia que va provocar milions de morts fa segles. "Al segle XIV, amb la pesta negra, no devia ser tan diferent. Van ser molts morts inesperats i es va haver de fer front a les dificultats per enterrar-los. A la necròpolis de Cal Pa i Figues de Vilafranca del Penedès hem trobat molts paral·lelismes amb l'actualitat", explica Núria Armentano, arqueòloga i antropòloga de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i responsable del Laboratori de Paleopatologia del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). A Vilafranca del Penedès, la pesta negra va fer estralls: el 1367 tenia 4.350 habitants, i tres anys després menys de 4.100. La crisi poblacional es va agreujar perquè molts vilatans es van desplaçar fora del nucli urbà buscant espais més aïllats. Un segle més tard, al cens del 1497 només constaven 1.575 habitants.

Durant l'epidèmia del segle XIV no hi havia prou espai al cementiri de Vilafranca per enterrar tots els que havien mort per culpa del mortífer bacteri i se'n va fer un annex. El cementiri improvisat es va obrir al centre de la vila, en un carreró que discorria entre el Palau Reial i la capella gòtica de Sant Pelegrí. Amb el temps, el carreró es va tapiar, es va edificar sobre les tombes, i aquelles víctimes de la malaltia que inoculaven les puces van caure en l'oblit. Ara s'ha recuperat la seva història. Les seves restes òssies van aflorar arran d'unes obres, i el laboratori d'ADN antic i modern de la Unitat Antropologia Biològica de la UAB ha localitzat el rastre del bacil culpable de milions de morts arreu del món: el Yersiniapestis. És la primera vegada que un laboratori català fa aquesta analítica i ho detecta. 

Fosses dobles i múltiples

La història de la recuperació d'aquests cossos va començar el 2018, quan es va enderrocar l'edifici, conegut amb el nom de Cal Pa i Figues, amb l'objectiu d'ampliar el VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Els arqueòlegs van excavar i van trobar una necròpolis. "Va ser inesperat, perquè ningú sabia de la seva existència ni apareixia en cap document –explica Jordi Farré, conservador del VINSEUM–. No era un cementiri habitual, perquè normalment o hi ha persones molt grans o infants molt petits, i aquí hi havia persones de totes les edats". Hi havia un total de 129 individus d'edats i gèneres diferents, una seixantena dels quals no havien arribat a l'edat adulta. Tots ells havien estat enterrats en un temps relativament curt. N'hi havia 64 d'enterrats individualment, deu en tombes dobles, una fossa amb set inhumats i una altra amb 28.

Aquesta última fossa, que feia 2,20 metres de profunditat i 2 metres de diàmetre, és la que més va atreure l'atenció d'Armentano. "Els havien enterrat amb molta cura: els més grans al mig i els infants, més petits, als costats, per aprofitar al màxim l'espai. Tenien els braços creuats sobre l'abdomen o el tòrax i havien estat amortallats. Hi havia quatre nivells", explica. L'estudi antropològic suggeria un escenari de mortalitat catastròfica, provocada per episodis de fam i epidèmia. "Havíem descartat un escenari de guerra, perquè no hi havia evidències en els ossos amb lesions traumàtiques perimortals –precisa Armentano–. Ens vam entossudir a poder tirar endavant les anàlisis genètiques per confirmar-ho, i els de la fossa amb 28 individus eren els millors candidats: els havien enterrat a la vegada o amb molt poc temps de diferència".

La pesta negra no deixava gaire marge d'actuació: acostumaven a transcórrer tres o quatre dies des que es manifestava fins que enviava el seu hostatjant al més enllà. Provocava febre, calfreds, malestar general, inflamació de ganglis, vòmits, nàusees i petites hemorràgies a la pell. Ni se'n sabia l'origen, ni com es contagiava, ni com es tractava. Despertava tant de terror que ni tan sols se l'anomenava pel seu nom, sinó que es feia servir un eufemisme: "el mal que corre". Els metges es tapaven de cap a peus amb un davantal de cuir, portaven botes, guants i un barret, i feien servir un bastó de més d'un metre de llargària per no haver de tocar el malalt.

El pas següent: saber les variants

Recuperar l'ADN de les restes ha estat una tasca àrdua. "Hi ha ADN humà i ambiental contaminat per bacteris i fongs", explica Cristina Santos, professora de la Unitat d'Antropologia Biològica de la UAB. La zona on era més fàcil de detectar la presència del Yersinia pestis era a les dents, el teixit que es coneix com a polpa dental. "El problema que vam tenir és que molts eren infants i no tenien molars, que és on es detecta més fàcilment el bacil", precisa Santos. Es van analitzar les restes de 16 individus i 7 tenien el rastre de la pesta. "És un 44%, que és molt, i el fet que no en trobéssim en les altres restes no vol dir que no haguessin mort per culpa de la pesta, simplement no se n'ha conservat l'ADN", diu Santos. Es van aplicar dues metodologies. Una que anava a buscar directament el Yersinia pestis i una altra que permet seqüenciar-ho tot i obtenir una llibreria completa de l'ADN. Així s'han pogut detectar altres bacteris i patògens. "Amb tota la informació que tenim, ara podríem fer el següent pas, que és saber quines eren les variants de la pesta que hi va haver a Vilafranca", avança Santos.

A la Vilafranca del Penedès medieval la necròpolis ara excavada es trobava a tocar de dues institucions hospitalàries: la Pia Almoina i l'Hospital dels Trinitaris. Al costat de les restes òssies s'han trobat també monedes, peces d'un cinturó i claus de pany. La pesta va arribar en un moment en què la població ja estava debilitada per culpa de les males collites, la pujada de preus i la fam. "L'any 1333 va ser conegut com lo mal any primer, i el 1348 la pesta negra es va escampar per les principals poblacions catalanes", detalla Farré. Per a la població va ser apocalíptic.

Per a Santos és molt important que tota aquesta feina s'hagi pogut fer en un laboratori català: "És un treball interdisciplinari i el diàleg és molt més fàcil amb l'equip que treballa sobre terreny". És la segona vegada que es troba el rastre de la pesta negra a Catalunya. Entre el 2011 i el 2014 es van fer excavacions a la basílica dels sants Just i Pastor de Barcelona, on es van localitzar les restes de 120 individus, encara que es creu que podrien haver estat molts més els enterrats a les fosses, uns 400. Els havien tapat en calç viva. En aquell moment, però, les analítiques es van fer al laboratori alemany de l'institut Max Planck. Tota la recerca de Vilafranca del Penedès ha estat finançada pel VINSEUM, que està fent una gran aposta per la recerca arqueològica, i la conselleria de Cultura.