Montserrat: el mil·lenari bo (i el fals)

BarcelonaEl Palau Robert acull des d'aquest dilluns l'exposició barcelonina sobre el mil·lenari del monestir de Montserrat. "De tantes coses que és Montserrat, a molts catalans els resulta difícil explicar-ho. I, per la mateixa raó, a molts estrangers se'ls fa difícil entendre Montserrat", diu un dels dos comissaris de l'exposició Montserrat, 1.000 anys, Marc Sureda. És a aquests dos públics –és a dir, a tots els públics– que va adreçada la mostra, que té dos inicis possibles: Portes enfora i Portes endins. D'una banda, es fa una aproximació a la muntanya i la part visible del monestir; de l'altra, un capbussament en la vida monàstica, sempre atractiva i misteriosa pel que té de poc visible.

La famosa cita de Goethe obre el recorregut de portes enfora: "Enlloc no trobarà l'home la felicitat i la pau sinó en el seu propi Montserrat". Tal com va explicar fa uns dies la professora Dolors Vidal al Parlament de Catalunya en la concessió de la Medalla d'Or al monestir, Goethe va conèixer la muntanya i el monestir gràcies a Wilhelm von Humboldt, germà de l'explorador i ell mateix antropòleg i historiador de la llengua. Aquest altre Humboldt també viatjava i la primavera del 1800 va pujar –ell sí, Goethe no– a Montserrat. L'experiència el va impactar i el va remetre al poema Els misteris, de Goethe. Humboldt va publicar l'assaig Montserrat (1803) i el va dedicar, esclar, a Goethe. L'obra va tenir un fort impacte en el romanticisme alemany: Schiller, Schopenhauer, Wagner...

Parlant de romanticisme, la mostra, ni que sigui de passada, desfà la llegenda que va donar peu a les festes del mil·lenari del 1880, quan el monestir només tenia una vintena de monjos i calia revitalitzar-lo. Aquell mil·lenari fake es va fer per commemorar la suposada trobada miraculosa de la imatge de la Moreneta en una cova. El van apadrinar el bisbe de Barcelona, Josep M. Urquinaona, i sacerdots emblemàtics com el catalanista Jaume Collell i l'ultraconservador Fèlix Sardà i Salvany, partidari de recuperar la Inquisició.

Però no són ni aquests religiosos decimonònics ni els romàntics alemanys els qui parlen al visitant, sinó vint-i-quatre testimonis, a través dels quals s'explica la diversitat de vivències montserratines. Hi ha des del ciclista Josep Pesarrodona (el primer català a guanyar la Vuelta) fins a la premi Nobel Annie Ernaux, que el 1962, durant un viatge d'estiu amb una amiga, va pregar a la Moreneta que li donés forces per acabar la seva primera novel·la. L'excursionisme, la ciència, l'art, la poesia (Roger Mas recita el Virolai, de Verdaguer), la gastronomia (l'apreciat mató) o la religiositat popular són altres mirades a través d'històries personals, que inclouen també algunes Montserrats de nom: a Catalunya n'hi ha 75.819. Tanca aquest recorregut un àlbum fotogràfic com el que tenen moltes famílies catalanes, amb imatges de casaments, excursions i tota mena de visites. Qui no ha anat mai a Montserrat?

Però l'impacte més buscat és el de Portes endins, que permetrà als visitants tastar la manera com viuen els monjos. Sí, es lleven d'hora, però tampoc no tant: a les 6.15 h van a matines, però es retiren a la seva habitació a les 21.30 h. Una sala amb una experiència immersiva de més de deu minuts de durada, que permet veure diferents zones només d'ús dels monjos (el refectori o menjador, la sala capitular i el claustre), o documents com el Llibre Vermell de Montserrat (manual per a l'acollida de pelegrins escrit als segles XIV i XV en català, occità i llatí), és el colofó d'aquest apartat, el qual arrenca amb el missatge de l'abat Manel Gasch i el lema del Mil·lenari: "Ora, lege, labora, rege te ipsum in communitate" (resa, llegeix, treballa i governa't a tu mateix en comunitat). Subliminarment, un missatge de fons: la continuïtat mil·lenària no està renyida amb la modernitat.