No parlava de mort sinó d'erotisme: una nova visió de la famosa tomba de Paestum

BarcelonaUn noi jove, amb el cos nu, es llança amb gran elegància i amb tots els músculs tensats a l’aigua. Al sensual efeb se’l coneix com "el nedador" i va ser descobert el 1968. Decorava el sostre de la Tomba del Tuffatore, a Paestum, ciutat que els grecs van anomenar Posidònia, i que es troba a la Campània italiana. El nedador no estava sol. Als laterals del sepulcre hi havia diferents escenes on homes grans i joves compartien un banquet i s’abocaven amb avidesa al joc amorós. No sabem a qui dona sepultura aquesta tomba ni en quines circumstàncies va morir l’homenatjat. Tampoc no hi ha gaire informació sobre com era Posidònia el 480 aC, quan es va construir la tomba, però la imatge del sensual i bell nedador és un símbol omnipresent als llibres d’història sobre art grec. Fins i tot el cineasta i periodista Claude Lanzmann hi reflexiona al recull d’articles que va aplegar precisament amb el títol de La tomba del sublim nedador (Ed. Confluencias, 2014). El director de Shoa va visitar la tomba amb Simone de Beauvoir i va quedar impactat. 

“És una imatge única i la majoria de lectures que se n’han fet li donen un profund significat simbòlic, relacionat amb la mort i el més enllà, i crec que en part és perquè s’ha analitzat des dels prejudicis cristians. Hi havia consens sobre el fet que no saltava a l'aigua sinó a l'eternitat”, afirma l’arqueòleg alemany Tonio Hölscher, que firma El nadador de Paestum. Juventud, Eros i Mar en la Antigua Grecia (Crítica). Per a Hölscher, que és professor emèrit d'arqueologia clàssica a la Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg, hi ha molt més realisme que misticisme, a la imatge. El noi de cos perfecte es capbussa literalment a l’aigua i la imatge és una celebració de la vida, segons l'arqueòleg especialista en monuments estatals i imatges mitològiques i en urbanisme de Grècia i Roma. I té més a veure amb l'erotisme que amb la mort.

Ritus iniciàtics lluny de les famílies i les ciutats

A l’Antiga Grècia hi havia una dita per definir els que es considerava més ineptes: “No sap llegir ni nedar!”. Als grecs, segons l'autor, els agradava nedar i hi ha exemples de les seves habilitats com a nedadors. Ho il·lustren històries com la d'Escilis i la seva filla Hidna, que, en plena tempesta, es van capbussar i van tallar les amarres dels vaixells enemics durant la guerra contra els perses. Capbussar-se al mar era part de les pràctiques iniciàtiques, de la transició de la infància a l’edat adulta. Segons Hölscher, aquests ritus iniciàtics es feien lluny de la ciutat, en un entorn més salvatge, on se celebrava el vigor i la sensualitat del cos i la llibertat, i on també s'explorava la pròpia sexualitat. “Fa molts anys que tinc aquesta teoria, però no ho podia demostrar; ara en tinc proves”, assegura. A l'illa de Tassos, lluny de la ciutat, a Kalami, on la costa es precipita cap al mar, hi ha un balcó de pedra. A les parets de roca, al segle IV aC, algú hi va escriure: “Bell, dolç, harmoniós, de rostre formós, honest, de bells moviments...” “Són entusiastes testimonis de relacions homoeròtiques”, afirma Hölscher. 

Els antics grecs consideraven que entre els 16 i els 20 anys es deixava enrere la infància i s’entrava a la vida adulta. “Aquesta etapa de transició era molt important per als grecs, consideraven que els joves eren l’esperança de la societat, el futur –diu Hölscher–. De fet, les tombes més belles i més ben treballades d’aquella època no eren les dels dirigents sinó les dels joves, els que havien mort abans de convertir-se en importants ciutadans, en pares o mares”, afegeix l'arqueòleg alemany. 

Les noies també nedaven

A les noies també se les enviava lluny de casa i de la ciutat a fer ritus iniciàtics. “No tenim tanta informació pels perjudicis durant molts anys del món acadèmic i de les fonts escrites, que no han donat tanta importància a les dones, però també se les enviava a llocs de trobada i es donava importància a les seves qualitats físiques i a la seva preparació atlètica”, assegura. De fet, les dones també participaven en les carreres d'atletisme, i les famílies acomodades d'Atenes enviaven les seves filles a santuaris dedicats a Artemisa, situats a la costa àtica. Elles també nedaven, però en llocs més resguardats. 

La pintura explica, segons l'autor, moltes més coses de l'antiga cultura grega de la ciutat de Paestum. A les antigues ciutats estat de Grècia, a les posicions de poder social i polític no només s'hi accedia pel fet de ser d'origen noble o tenir molts diners, sinó que també era important saber fer un discurs convincent i tenir un molt bon aspecte: "La gràcia i la bellesa eren característiques de gran valor social i marcaven la vida pública i privada", afirma Hölscher. Tenir cura del cos, però, només estava a l'abast d'uns quants privilegiats i no tothom tenia la sort d'haver nascut amb un físic agraciat. Com a aspecte positiu, l'arqueòleg alemany destaca la llibertat que es donava als joves. "Ara estan tots més encotillats, han de complir amb uns currículums i no es dona espai per créixer i desenvolupar les pròpies habilitats o idees". Esclar que moltes coses han canviat profundament i, en cap cas, assegura Hölscher, s'han d'imitar alguns aspectes de l'antiguitat: "Cap tradició humanista pot servir per encobrir una pedagogia pedòfila, ni a les escoles ni a les esglésies".