"No bulliu caps en aquest lloc": l'inèdit ritual localitzat a Egipte

Els blemis, un poble seminòmada provinent de Núbia, són uns grans desconeguts. Hi ha algunes referències en documents escrits d'aquest poble que va estar intentant durant anys assentar-se i conquerir el sud d'Egipte, però se n'han trobat poques traces arqueològiques. Per això, el ritual descobert al jaciment de Berenice, a la costa del mar Roig, un lloc que actualment es coneix amb el nom de Medinet-el Haras, és, ara per ara, tot un enigma.

L'edifici on se situa el santuari excavat s'investiga des de fa anys i es coneix com el Northern Complex. En un dels seus espais, que els investigadors han batejat amb el nom de Santuari del Falcó, l'equip del Sikait Project, dirigit pel professor de la UAB Joan Oller, ha trobat quinze falcons enterrats, tretze dels quals decapitats, ofrenes com arpons, una estàtua de forma cúbica i una estela amb una inscripció on es llegeix: "No bulliu caps en aquest lloc".

El jaciment va ser un dels edificis més rellevants de Berenice. El port d'aquesta ciutat, fundat en època ptolemaica (el segle III abans de la nostra era) i que va continuar funcionant en època romana i bizantina, va ser el principal punt d'entrada del comerç provinent de la Banya d'Àfrica, Aràbia i l'Índia. Apareix en moltes fonts escrites i va ser un lloc molt pròsper per la seva ubicació estratègica.

Les aus, objecte de veneració

"Els blemis van portar a Egipte les seves tradicions, entre elles la veneració de certes aus, i les van barrejar amb elements egipcis", explica Oller. Un dels déus que podria tenir més adeptes entre els blemis era el déu falcó, potser associat a Khonsu, relacionat amb el cicle lunar. Aquest déu apareix en referències escrites, com la que es documenta a l'illa de Files, on un bisbe de nom Macedoni va entrar d'amagat a un temple i va tallar el cap d'aquest déu i el va cremar. El santuari de Berenice és força excepcional, perquè tot i que a la vall del Nil ja s'han observat enterraments de falcons amb finalitats religioses, no se n'havien trobat enterrats tants dins d'un temple, a més, decapitats i acompanyats d'ous. D'altra banda, els que s'havien trobat anteriorment estaven momificats. "Creiem que els caps els devien tallar abans d'entrar al temple i fer l'ofrena, per això no n'hem trobat cap, i que es considerava una profanació bullir-los a l'espai sagrat", detalla Oller. L'estàtua i l'estela que s'han trobat al jaciment es creu que provenien del temple central d'Isis a Berenice. Els investigadors continuaran excavant perquè creuen que el temple va tenir diferents ocupacions anteriors a la dels blemis. La primera seria durant l'època romana primerenca.

No són les úniques proves de la presència dels blemis a la zona. Al jaciment romà de Sikait, al desert oriental d’Egipte, l'equip d'Oller també va trobar proves de la seva presència entre els segles IV i VI. Segons Oller, podrien haver pres el control de les mines de maragdes al final de la seva explotació. Els investigadors van documentar les pràctiques funeràries, com s’organitzaven socialment els habitants i treballadors, la tipologia de les mines, així com detalls sobre quins eren els mètodes d’extracció i com feien el registre de la producció. Es tracta de la primera documentació detallada de l’interior de les mines de maragdes de l’Imperi Romà. "Cada vegada hi ha més proves que els blemis es van assentar al sud d'Egipte i que no va ser una mera ocupació temporal", conclou Oller.