Mor als 97 anys el pare Botam, el frare que va fer possible la Caputxinada

BarcelonaAquest dijous ha mort el caputxí Joan Botam Casals als 97 anys, un referent del cristianisme catalanista i de l'humanisme espiritual, i un religiós compromès amb la lluita antifranquista. 

Botam havia ingressat als caputxins amb 18 anys, el 1944. El 1955 es va doctorar en teologia a Salamanca i Roma i després va ser director del Col·legi de Filosofia i Teologia dels framenors caputxins. El 1963 va ser nomenat provincial de l’orde dels caputxins, alhora que exercia com a consiliari de Pax Christi, associació des de la qual va impulsar iniciatives de pau, ecumenisme i diàleg interreligiós. El 1984 va fundar el Centre Ecumènic de Catalunya i el 1992 la Plataforma Intercultural Barcelona. També va ser president de la Unió de Religiosos de Catalunya. El 2000 va representar Barcelona, juntament amb Enric Capó, a la Cimera del Mil·lenni de líders religiosos i espirituals a les Nacions Unides.

Des dels anys 60, Botam residia a la comunitat caputxina de Sarrià, a Barcelona, juntament amb religiosos com el pare Jordi Llimona. Allí va tenir un paper clau en la Caputxinada del 1966, durant la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. Botam exercia de superior provincial i, com a tal, va cedir les instal·lacions als estudiants i va impedir que hi entrés la policia franquista, que va envoltar el convent. Després d'una nit, els grisos van irrompre al recinte, on hi havia centenars d'estudiants, professors i intel·lectuals, des d'Antoni Tàpies fins a José Agustín Goytisolo, Maria Aurèlia Capmany i Oriol Bohigas, entre molts altres, i va fer nombroses detencions. L'assalt va generar un moviment de solidaritat que va derivar en la plataforma La Taula Rodona, antecedent de l'Assemblea de Catalunya, i va reforçar la incorporació de bona part de l'Església catalana a la lluita antifranquista.

Abans del desenllaç, en les primeres hores de tensió, Botam va negociar amb el temut comissari Vicente Juan Creix: “El vaig convidar a cafè, però em va dir que no perquè estava de servei. I va afegir: 'Ustedes momentáneamente lo pasan mal, pero después van a sacar mucho provecho de esto. Quién sabe si estos granujas que están ahí algún día serán nuestros gobernantes'. Era el funcionari perfecte, es limitava a complir ordres”, explicava el frare en una entrevista amb l'ARA arran dels 50 anys de la Caputxinada. Després van venir reaccions de solidaritat, però també atacs furibunds: “Em van tractar de fill de puta i van dir que el convent s’havia convertit en un prostíbul. Sé que el governador civil, en cercles reduïts, deia: 'A ese provincialito yo me lo cargo'. Em van intentar enviar a la frontera, però no van poder -explica Botam-. El que em va saber més greu va ser la carta d’una família catalana. Em van dir que era un irresponsable, que estava fent el joc a les forces del mal. Durant la Guerra Civil van assassinar uns 36 caputxins. A la carta deien que s’havien equivocat perquè n’haurien d’haver matat un cada tres mesos perquè no perdéssim la memòria”.

Entre els nombrosos reconeixements que s’han fet a Botam al llarg de la seva trajectòria hi ha la Creu de Sant Jordi (2010), el premi de l'Institut Català Internacional per la Pau (2015) i el Memorial Cassià Just (2022), que li va ser lliurat el febrer passat per la consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà. En el vessant d'erudit humanista, el seu treball sobre el moralisme d'Arnau de Vilanova va rebre el 1956 el premi Jaume Serra i Húnter de l'Institut d'Estudis Catalans.

La seva mort ha propiciat reaccions de condol com les de l'editor Ignasi Moreta –"pioner del diàleg ecumènic i interreligiós, va ser un home d’aggiornamento, d'una profunda espiritualitat"– i l'activista David Fernàdez –"quan un home bo, en Joan B. Culla, marxa, tot és força més complicat, però que en 24 hores marxin dos homes bons... ja és com del tot ingestionable".