La Moreneta com mai l'havíeu vist

MontserratDes del segle XIV, i així està documentat, els peregrins sempre havien vist la Mare de Déu de Montserrat amb vestit. El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, però, va fer un canvi d'imatge dràstic. Els monjos van amagar i tapiar la Mare de Déu de Montserrat original al claustre romànic del monestir i la roba va desaparèixer. Els conflictes polítics, però, no van ser decisius: "Després de la Guerra Civil es va decidir revalorar el romànic i exposar totes les imatges tal com són, de manera que es van eliminar tots els elements decoratius que es consideraven superflus", explica el director del Museu de Montserrat, Xavier Caballé. 

"Aquesta Mare de Déu vestida tal com anava fa 88 anys és potser una de les imatges més impactants que s'endurà el visitant", assegura Marc Sureda, comissari de l'exposició Montserrat, mil anys d'art i d'història, muntada amb diferents peces a propòsit del mil·lenari del monestir. El títol de la mostra ret homenatge al llibre que va escriure Josep de Calassanç Laplana, antic director del Museu de Montserrat. Hi ha pocs objectes d'abans del segle XIX, perquè el 1812, amb la Guerra del Francès, bona part del tresor artístic del monestir es va esfumar. Fins i tot va desaparèixer l'arxiu, perquè els militars francesos el van fer servir com a combustible. Una de les poques coses que es van salvar va ser el meravellós Llibre Vermell de Montserrat, que s'exhibeix a l'exposició i que es pot veure molt de tant en tant. De fet, l'última vegada que va sortir de la biblioteca va ser el 1995. Escrit a finals del segle XIV com a guia, conté miniatures, una crònica de miracles, un tractat sobre la confessió i deu cants en llatí, occità i català.

Peces poques vegades exhibides

El Llibre Vermell no és l'únic objecte que ha sortit de les habitacions del monestir vedades al públic. Tot just a l'entrada de l'exposició, hi ha dues espectaculars estàtues de fusta. Una representa Sant Benet de Núrsia (480-547), considerat el pare del monaquisme occidental i autor de la regla de Sant Benet. L'altre és l'Abat Oliba (971-1046), que, com a abat de Ripoll, el 1022 va reclamar a la cort comtal de Barcelona les esglésies de Montserrat, i li van donar la raó. Aquestes escultures normalment són al claustre. "És la primera i l'última vegada que les veureu", assegura Caballé. Cadascuna pesa més de 200 quilos: transportar-les ha estat una autèntica odissea. Són obra de Margarida Sans Jordi (Barcelona, 1911-2006) i formen part d'un conjunt del claustre, amb obres d'altres artistes, que explica la història del monestir, "però de manera molt marcada pels monjos màrtirs de la Guerra Civil", diu Caballé.

Una donació del 1027 diu que al monestir ja s'hi cantaven misses. Hi devien haver llibres litúrgics que els monjos es van endur des de Ripoll, però no n'ha sobreviscut cap. A l'exposició se'n mostra un del 1150 que es conserva a Montserrat però que és d'Andorra: el sacramentari de Sant Romà de les Bones. Molts dels quadres que es poden veure al museu mostren que el monestir, a l'Edat Mitjana, ja era molt conegut arreu d'Europa, i força valorat per reis i nobles. "Molts hi van tenir cambres, com Joan I (1387-1396), que hi va fer col·locar llars de foc", detalla Sureda.

Malgrat que la llegenda assegura que la Moreneta és una troballa miraculosa que es va fer al segle IX, la veritat és que és una talla romànica que segurament va sortir dels tallers de Ripoll. El rostre de la patrona de Catalunya es va anar enfosquint i va arribar un moment que es va creure que sempre havia estat negre. "Des dels segles XV o XVI, quan es restaurava ja es pintava de negre perquè es creia que així era originalment", afirma Sureda al davant d'una rèplica de la Moreneta que es va exhibir al monestir durant la Guerra Civil.

Una comunitat dividida durant tres segles

El monestir de Montserrat té una història de mil anys, fins i tot va sobreviure a les desamortitzacions de Mendizábal del 1836, però no ha pogut aïllar-se dels conflictes polítics. Des del segle XV i al llarg de tres segles la comunitat va estar dividida. El conflicte va esclatar amb l'arribada dels monjos de Sant Benet de Valladolid i la submissió, imposada per Ferran el Catòlic, a l'abadia castellana. Els monjos val·lisoletans no parlaven català i defensaven una vida monàstica més austera, la clausura perpètua amb separació estricta dels laics i l'abolició del càrrec d'abat en benefici de priors escollits per tres anys. "L'arribada dels monjos de Valladolid, però, va tenir coses positives, com l'abat García Jiménez de Cisneros, que va impulsar la impremta a Montserrat el 1499. Va ser una de les primeres impremtes que hi va haver a Europa", afirma Sureda, mentre mostra l'Exercitatorium vitae spiritualis imprès el 13 de novembre del 1500.

L'exposició mostra altres peces com una còpia (l'original es troba al Museu del Prado de Madrid) del quadre Sant Benet amb dos àngels, del monjo de Montserrat Juan Andrés Ricci (1600-1681), i Jesús entre els doctors de la Llei, d'Antoni Viladomat (1678-1755). La història arriba fins a l'actualitat i no oblida ni l'exili de l'abat Aureli M. Escarré (1908-1968), que va haver de marxar durant la dictadura per defensar la cultura catalana, ni la tancada d'intel·lectuals el desembre del 1970.