"Els mongols van canviar el món gràcies a la capacitat d’adaptació i assimilació"

Barcelona"Marco Polo (Venècia, 1254-1324) va estar treballant per a l’Imperi Mongol durant vint anys. Tenia un càrrec prou important dins l’administració. No imagino cap governant europeu de l’època contractant un mongol en un lloc semblant durant tant de temps", assegura Marie Favereau en una entrevista des del Kazakhstan. La historiadora francesa és autora de La Horda. Como los mongoles cambiaron el mundo (Ático de los Libros), un dels llibres publicats recentment que expliquen com va ser l’Imperi Mongol més enllà dels tòpics que a vegades han transmès les pel·lícules o la literatura. Altres autors, com Kenneth W. Harl, Anthony Sattin, David Morgan, Nicola Di Cosmo i Nicholas Morton, han donat també una altra visió sobre els règims que van construir els descendents de Genguis Kan.

Un monjo benedictí els descrivia el 1240 com una "horda satànica, assedegada de sang, que destrossava i devorava els cossos de gossos i homes". No seria l’únic. Altres cultures al llarg dels segles han associat els mongols a brutalitat i conquesta. Horda, que designa un campament i, per extensió, una tribu nòmada, és una paraula que ha acumulat significats pejoratius. Fins i tot l'han fet servir polítics del segle XXI per menystenir els rivals. "S’ha anat transmetent una visió negativa. Actualment, horda és un terme que perses, àrabs, russos i europeus utilitzen normalment per designar una multitud incontrolable. El que en un sentit modern s’associa a una massa poderosa i aterridora prové dels relats medievals", explica Favereau. Una imatge negativa que es va accentuar als segles XIX i XX amb els imperis colonials i el nacionalisme, perquè els mongols no encaixaven en les seves narratives. "Tanmateix, no van ser pas més violents que les cultures sedentàries en certs moments de la història", emfatitza Favereau, que al llibre se centra sobretot en l’imperi que va construir Jöči (1185-1227), el fill gran de Genguis Kan, i els seus descendents, que van dominar el comerç continental eurasiàtic.

Tolerants amb la diversitat religiosa

"L'Horda no va ser ni un imperi convencional ni un estat dinàstic, ni encara menys un estat nació", diu la historiadora. Els mongols van integrar la mobilitat en les seves estratègies polítiques. Tot plegat ha fet que a vegades la seva història quedés diluïda, perquè no pertany a les narratives nacionals de pràcticament cap dels estats nació actuals que va dominar. El seu imperi no es va articular al voltant de grans ciutats, com altres imperis, i es va estendre des de l’Europa de l’Est fins a la Xina, passant pels regnes i imperis islàmics.

Favereau defensa que els mongols van construir una globalització medieval. Podien ser violents, però preferien que els pobles s’hi unissin de manera voluntària i entressin en el seu circuit comercial, paguessin impostos i establissin connexions. "Prioritzaven els interessos comuns abans que l’afiliació ètnica o religiosa", detalla l’autora. Toleraven la diversitat religiosa, sempre que es complís amb el que ells demanaven, sobretot les obligacions militars o el pagament d'impostos. A canvi, oferien fins i tot protecció legal i financera perquè sabien que el suport de les elits religioses augmentaria la seva legitimitat davant els pobles conquerits. "Obligaven els súbdits a treballar plegats, no importava si eren artesans de l’actual Iran, la Xina o Rússia, i això va funcionar. A més, en aquell moment tenir el control de les rutes comercials era més valuós que posseir l'or", afegeix.

Recorrien grans distàncies i formaven ciutats mòbils perquè quan es traslladaven s’ho enduien tot. Tot el que necessitaven era portàtil: cases, tallers, palaus, santuaris o estàtues. Una sola ciutat mòbil podia contenir milers de persones. Amb els mongols, que eren pastors, viatjaven gran quantitat de cavalls, cabres, ovelles, bous i camells. "L'organització era més estricta que en una ciutat sedentària perquè moure’s en massa requeria una gran disciplina", assegura la historiadora. "Òbviament, hi havia una jerarquia i una elit, però també hi havia assemblees on es prenien decisions i les dones hi tenien un paper", explica. Per saber quin paper podien tenir les dones en una societat, Favereau es fixa en com anaven vestides. Les mongoles anaven còmodes per poder muntar a cavall i ser actives. Conduïen els carros i sabien arreglar-los. Moltes sabien disparar, eren les propietàries de les llars i podien negociar i comerciar.

"Genguis Kan no volia conquerir el món ni atacar i saquejar ciutats perquè sí, sinó sotmetre els nòmades esteparis. No va ser un assassí de masses. Els mongols van crear estats en moviment continu i van absorbir cultures estrangeres. Van tenir la capacitat d'assumir la diversitat. Es van reinventar sense perdre l’essència", resum la historiadora francesa. "Van canviar el món gràcies a la seva capacitat d’adaptació i assimilació", afegeix. Segons Favereau, van fer possible, van desenvolupar i van mantenir l'intercanvi de persones, béns i idees en un marc molt extens. Van arribar a l'actual Xina i a Corea però també al nord, l'est i el sud d'Europa. "Actualment, es mira amb nostàlgia Atenes, Roma, Constantinoble i Bagdad, però no l'Horda, perquè els últims imperis han donat importància a l'agricultura, la indústria i les grans ciutats, i s'ha considerat que eren superiors al nomadisme. A més, l'Horda no va deixar grans ruïnes", diu Favereau.