‘El Món d’Ahir’ mostra totes les cares dels que van a la seva: els 'ousiders'

BarcelonaQuè tenen a veure la Monyos, "la primera hippie de la Rambla de Barcelona", i el cineasta Werner Herzog, director de pel·lícules com Fitzcarrado i Aguirre, la còlera de Déu? Què comparteixen el filòsof Francesc Pujols, autor de Concepte general de la ciència catalana, i el pistoler Billy el Nen? I encara més, quina relació hi ha entre els pirates del carib, els bandolers catalans, les beguines medievals, els amish de Pensilvània i les Guerrilla Girls? I entre els estrips del punk i els golluts de la vall de Ribes? Tots tenen espai al número 31 d’El Món d’Ahir, la revista d’història d’autor que dirigeix Toni Soler.

L’epígraf outsiders aplega dinou articles sobre diferents “individus que van a la seva, que fugen del ramat i de les convencions”, tal com els descriu Soler. Són personatges que històricament han rebut “denominacions pejoratives (l’ovella negra, la poma podrida del cistell, el llop solitari) però també laudatòries (el vers lliure, el bohemi, l’anomalia a Matrix)". "Aquesta doble valoració del que, en termes generals, reconeixem amb el mot anglès outsider indica també una doble tendència de les societats humanes: el gregarisme i l’individualisme. En aparença, és un dualisme incoherent, una suma impossible. Però revela una certesa: si bé és cert que la gent tendeix a l’agrupament, a la comunitat, per raons de l’esperit i també per raons pràctiques, l’individu –alguns individus, si més no– té por de dissoldre’s en el col·lectiu i busca un terreny de joc propi, una forma de vida que el distingeixi i espanti l’horror vacui de la col·lectivització extrema”, afegeix Soler. Alguns exemples d’aquesta singularitat són la Monyos, recordada a El Món d’Ahir per Carles Cols; el cineasta Werner Herzog, reivindicat pel cap de Mèdia de l’ARA, Àlex Gutiérrez; el filòsof Francesc Pujols, glossat per Raül Garrigasait; i els pistolers del Far West consignats per Enric González.

De vegades, escriu Soler, aquest individualisme dels outsiders cristal·litza en formes de comunitat "més manejables", com els amish (a qui Soler dedica unes pàgines signades per ell mateix), o les beguines, dones que exercien la seva independència "allunyades tant del matrimoni com de l’autoritat masculina dels ordes religiosos", i protagonistes de l’article de la historiadora Helena Casas Perpinyà.

També hi ha outsiders que van triar la comunitat per protegir-se, com els cimarrons, els esclaus que van ser lliures en una societat esclavista, tal com recorda el text de Gemma Ventura. D’altres, i així ho explica Xavier Theros, van ser marginats i condemnats a viure al marge, com els golluts del Pirineu, raça maleïda la singularitat de la qual es percebia com “una amenaça”.

Aquestes expressions grupals de l’individualisme abasten igualment fenòmens com la pirateria, el bandolerisme i fins i tot moviments musicals i estètics com el punk, tots tres amb espai a El Món d’Ahir en articles de Xavi Barroso, Sylvia Lagarda-Mata i Matthew Tree, respectivament.