Caroline De Mulder: "Les maternitats nazis explotaven l'úter de les dones"

BarcelonaA les maternitats nazis hi havia les mullers dels jerarques, però també dones solteres. Totes tenien la mateixa missió: tenir molts fills i que fossin perfectes. Moltes hi van participar de manera voluntària. Al llibre La maternitat de Himmler (Edicions 62 / Tusquets) –traduït al català per Jordi Martín–, la belga Caroline De Mulder (Gant, 1976) descriu el dia a dia de Heim Hochland, la primera maternitat que Himmler va construir el 1936, a través dels ulls d'una infermera, les mares i un presoner.

Vostè parla dels Lebensborn, les maternitats que van crear els nazis en diferents llocs d’Europa per depurar la raça ària i criar "els senyors de la guerra". Al principi posa èmfasi en el fet que eren uns llocs idíl·lics enmig de la guerra. Com els descriuria?

— Els nazis van crear els camps d’extermini i els Lebensborn. Són dues facetes d’una mateixa realitat. Els Lebensborn eren llocs on van intentar produir, es podria dir que pràcticament de manera industrial, el màxim d’infants de raça ària pura. Són indissociables dels camps de la mort. Pot semblar un lloc idíl·lic i ple de pau, però era un lloc terrible perquè també s’hi practicava l’eugenèsia. Eren fàbriques de carn humana, on s’explotava l’úter de les dones. Moltes vegades de manera consentida per part d’elles, perquè eren llocs on se les tractava bé: hi havia molt de menjar i de bona qualitat fins a pràcticament el final de la guerra.

Ha estat fàcil documentar-se?

— Sí, hi ha moltíssimes obres de referència. Els nazis van intentar destruir tota la documentació, però alguns arxius es van salvar. Tanmateix, no hi ha gaire ficció sobre aquests temes. El més complicat potser ha estat ficcionar-ho, perquè tota la informació era molt colpidora i volia transmetre-ho.

A la novel·la, hi ha l'Helga, una infermera nazi; la Renée, una mare francesa; el Marek, un presoner, i el Jürgen, un infant que no neix perfecte. ¿Algun d’ells està inspirat en algun personatge real?

— El doctor Ebner, el responsable de la maternitat, va existir realment. Era amic personal de Himmler i el seu metge de capçalera. El petit Jürgen també va existir. Va néixer a Heim Hochland, la primera maternitat nazi creada per Himmler el 1936, i el van matar a la presó de Brandenburg-Görden perquè tenia una deficiència mental.

¿La convicció que havien de convertir-se en una raça perfecta i la tolerància a matar aquells que no ho eren es van estendre amb relativa facilitat?

— No sé si va ser fàcil, però són idees que van ser adoptades per la població en general.

Aparentment, l'Helga ho accepta amb una certa innocència, està convençuda que està fent el correcte per salvar la nació alemanya. Hi ha un moment que es pregunta: "El mal s'escull o ens tria a nosaltres? Jo era bona, però no estava al costat bo?". Té la resposta?

— No n'estic segura, d’haver trobat les respostes, però almenys he aconseguit formular moltes qüestions. L’Helga m’agrada molt perquè evoluciona. Al principi està cega, però es comença a fer preguntes, sobretot després de la mort del Jürgen. Aquest esforç per qüestionar el que succeeix al seu voltant no el fa tothom. No tothom té el valor per fer-ho. En certes circumstàncies és molt difícil resistir-se i tots podem ser molt fràgils.

El règim nazi tenia l’obsessió de reproduir-se molt per crear una nació ària: les maternitats, les hormones per accelerar la pubertat... Era una societat patriarcal portada al límit.

— Hi ha una instrumentalització del cos de la dona. S’ha escrit molta ficció sobre el món masculí, sobre les guerres, els militars... Jo volia retratar el món de les dones, les que havien de quedar-se a casa per tenir tantes criatures com fos possible. Moltes hi van estar d’acord perquè això els permetia viure en condicions excepcionals. El que m’interpel·la és que tots els horrors de la Segona Guerra Mundial van ser possibles gràcies a persones ordinàries. Com ràpidament la humanitat pot fer aquest viratge i participar en aquest horror.

Emfatitza que algunes mares van intentar recuperar els fills, però cap pare va trucar a la porta d'una maternitat.

— Sí, perquè el pare era l’estat nazi. Era un triangle: la mare, la criatura i l’estat. Molts dels pares biològics es van desresponsabilitzar perquè l’estat va agafar el seu paper. Quan Alemanya va perdre la guerra, moltes de les criatures, sobretot les que havien nascut fora del matrimoni, van quedar en una situació complicada. Hi havia uns 20.000 infants que eren fills de mares seleccionades, alemanyes i estrangeres, i uns 200.000 que havien estat segrestats i els pares no els van poder recuperar. Després, alguns d’aquests infants van estar tota la vida buscant els pares, els seus orígens. Alguns van trobar alguna pista gràcies als arxius d’Arolsen.

Alemanya i Noruega van ser els països que van tenir més Lebensborn. El llibre s’ha publicat allà?

— De moment no. Hi va haver maternitats nazis en molts altres països europeus, però la majoria es van concentrar allà. A Noruega encara és un tema tabú.