Una llanterna i un paper vermell per salvar 153 jueus d'Auschwitz

Brussel·lesEl 19 d'abril de 1943 va sortir del centre de detenció nazi de Mechelen (Bèlgica) el conegut com el "Vintè comboi", que transportava presoners jueus fins al camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau (Polònia). Per primera vegada, el tren no era de passatgers de tercera classe, sinó de mercaderies i amb finestres petites i filferrades. A més, de manera excepcional, s'hi va afegir un vagó en què només anaven dinou persones que formaven part de la resistència o que havien aconseguit saltar d'altres trens com aquest. Constaven en una llista negra i portaven una estrella vermella que indicava que havien de ser executats tan bon punt arribessin.

Tres estudiants universitaris de la resistència belga, però, van aconseguir aturar el tren entre Boortmeerbeek i Haacht, al Brabant flamenc, i alliberar part dels presoners només amb una pistola, unes alicates, una llanterna i un paper vermell per fer senyals d'emergència. Van facilitar l'escapada de 236 dels 1.631 deportats que eren al comboi, que estava custodiat per setze policies nazis. Tot i que la seva intenció era salvar sobretot els membres de la resistència del vagó extra, van acabar ajudant desenes de jueus. Després d'aquesta interrupció, el conductor del tren, Albert Dumon, va fer tot el possible per mantenir una marxa lenta perquè pogués saltar més gent durant la resta de trajecte.

Enguany farà 80 anys d'aquesta gesta i el Museu Jueu de Brussel·les ha aprofitat l'aniversari per "treure-la de l'oblit i commemorar-la" a través d'una exposició gràfica que reconstrueix els indrets i paisatges exactes en què alguns dels deportats van saltar del tren. Les fotografies, fetes pel fotògraf belga Jo Struyen entre el 2020 i el 2022, són majoritàriament en blanc i negre, i hi predominen prats, boscos, túnels i vies de tren. "La meva intenció és ressaltar l'angoixa i la resignació dels presoners que estaven entre la vida i la mort, la impossibilitat d'escollir la llibertat davant dels designis de l'opressor", assenyala Struyen.

Un supervivent d'11 anys, la llum de l'esperança

L'única imatge que apareix il·luminada és la de la casa d'un nen jueu d'11 anys que va poder escapar del vintè comboi, Simon Gronowski, i es va refugiar a casa d'una família que el va acollir, amagar i cuidar fins que va poder tornar a casa seva, a Brussel·les. Segons Struyen, aquesta fotografia vol simbolitzar "la llum de l'esperança" en una exposició que gairebé està a les fosques perquè l'espectador empatitzi amb la "soledat" i les "terribles sensacions" que sentien els presoners de camí al camp de concentració.

Gronowski va ser el deportat més jove que va fugir del tren i que va aconseguir sobreviure a l'ocupació nazi, juntament amb 153 jueus més. Ara bé, no tots els 236 que van saltar del comboi van sobreviure: la policia va tornar a capturar ràpidament 89 presoners i en va matar 26 més a trets allà mateix. A més, els nazis, com a càstig, van assassinar a les cambres de gas el 70% dels presoners que no van poder fugir només arribar a Auschwitz, i a la resta els van utilitzar per fer experiments mèdics.

Pel que fa als joves de la resistència belga que van protagonitzar la gesta, tots tres van acabar detinguts per les forces nazis. La Gestapo va arrestar Youra Livchitz un mes després de l'atac i el febrer de 1944 el van afusellar a Schaerbeek, un barri de Brussel·les. També van detenir Jean Franklemon i Robert Maistriau, que van ser condemnats a diversos anys de presó i van passar per diferents camps de concentració. Franklemon i Maistriau, però, van sobreviure i van ser alliberats al final de la guerra.