L'última lliçó de Joan B. Culla: “Enyoro tant les classes, que somio que en dono”

Bellaterra"Joan B. Culla (Barcelona, 1952) és la persona a qui més càrrecs han ofert, des de tots els àmbits polítics i institucions, però aquesta és una pàgina en blanc en el seu historial. Davant tants oferiments ha preservat la seva llibertat", assegura el professor Jordi Figuerola en la glossa que ha fet de Joan B. Culla, poc abans que el professor d'història moderna i contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fes la seva última classe magistral a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres. Culla, que va començar a fer classes quan acabava de fer 25 anys, el setembre del 1977, es jubila. Aquest dijous, després de 46 anys de magisteri a moltes generacions de periodistes i historiadors, ha volgut acomiadar-se parlant d'una de les seves passions, Israel, amb La qüestió de Palestina a l'ONU: el paper de les dues superpotències (1946-1948). A més de Culla, també posava fi a una llarga carrera com a professor Joan Serrallonga, que ha dit adeu amb La presència de Catalunya al cor, i ha parlat de l'exili català.

La Sala de Graus era plena de gom a gom. Hi havia alguns estudiants, que no han deixat de prendre apunts durant tota la xerrada, però sobretot molts altres professors, com Xavier Domènech, Martí Marín i Francesc Vilanova. Culla ha fet un concís comiat abans d'entrar en matèria: "Ha estat una glossa excessiva i hiperbòlica. En aquest últim revolt del camí, agraeixo sobretot que m'hagin aguantat durant 46 anys. Ha estat una càrrega repartida, una bona porció també l'ha suportat la Facultat de Comunicació", ha dit. Quan ha acabat, alguns companys se li han apropat i li han demanat una abraçada. Hi ha hagut qui li ha suggerit fer alguna xerrada, cosa que és força habitual perquè Culla pràcticament sempre ha anat on se li ha demanat i no ha defugit de parlar d'història enlloc. Alguns alumnes, amb el seu llibre de memòries a la mà, La història viscuda (Pòrtic), li han demanat una dedicatòria. Un d'aquests estudiants, que està fent el tercer curs, és Martí Grau Alemany. El seu pare també havia tingut Joan B. Culla com a professor. "Em va inspirar molt. La manera que tenia d'explicar és diferent, és molt proper i fa que les coses més complexes semblin simples. M'agraden molt les seves bromes i admiro la seva faceta també com a divulgador, a mi m'agradaria també poder fer divulgació", assegura Martí Grau Alemany.

Culla admetia, després d'una classe que més que magistral, com ha dit Martí Marín, ha estat sobretot amable, que enyorarà molt les classes. "Aquest últim curs ja no he pogut donar classes per problemes de salut i ho he enyorat tant que, fins i tot, més d'una nit he somiat que en donava. Ho trobaré a faltar, estava acostumat a agafar un llibre i quan veia una idea o una frase, guardar-la per fer-la servir a classe". Per a Culla, un professor ha de ser sobretot un bon actor. "El teu repte és captar l'atenció que hi ha a la sala. Quan ho aconseguia, i veia una aula plena de gent i en silenci, tenia un subidón d'autoestima, i pensava: avui ho he aconseguit", explica. Culla, a qui li han plogut ofertes de diferents colors polítics i institucions, i no n'ha acceptat cap, assegura que ha preferit la llibertat: "Poder escriure i dir el que et dona la gana no té preu". Ara continuarà escrivint, sempre que la salut li ho permeti, i fent xerrades: "Si fins ara tenia devocions i obligacions, ara només tindré devocions".

Figuerola recordava la primera vegada que va anar a la casa familiar de Culla i va veure el seu pare, que va morir als 103 anys, retallant diaris per a l'immens arxiu de l'historiador. "És un gran lector i excel·lent escriptor, amic dels seus amics i amic dels seus enemics, a qui sempre ha cuidat per mantenir l'enemistat, i que no ha defugit mai la polèmica", assegurava Figuerola. "És una persona que esdevé extremadament valenta i forta quan defensa les seves posicions; jo sempre he admirat la seva convicció", ha afegit.