Josep M. Salrach, el savi de la Catalunya de l’any 1.000
Els historiadors reten homenatge al medievalista més respectat i estimat


BarcelonaJosep M. Salrach és el gran referent de la història medieval catalana. Si algú vol saber com els comtes catalans van passar de funcionaris de l’imperi carolingi a senyors independents, que l'hi demani. Si voleu saber per què el poble català ha tingut tanta passió pels documents, també ell és la persona adequada. La seva resposta a aquestes i tantes altres qüestions serà sempre entenedora i matisada. Dolç en la parla i l’escriptura, fins i tot li podríem reconèixer un ocult esperit poètic occità en la manera d’expressar-se. Però no ha fet poesia: és un erudit de fondària que no s’ha tancat a la torre de marfil. La seva generositat, el seu permanent somriure franc –potser n’hauríem de dir somriure carolingi– ha seduït col·legues, deixebles i editors durant dècades. Llegir-lo i escoltar-lo és, sens dubte, un plaer.
Afectat d’un càncer de pronòstic complicat, manté la seva proverbial serenitat i ponderada lucidesa, de les quals ahir va fer gala al sentit homenatge que la professió li va retre a l’Institut d'Estudis Catalans (IEC), del qual és membre. No hi faltava cap patum de la història. Fins i tot Paul Freedman, des de Yale, va enviar el seu agraïment per l’ajut i l’amistat que li ha brindat durant anys. Borja de Riquer, amb qui ja estudiaven junts d’adolescents i que junts van fer la mili, en va destacar un fet incontestable: "Mai ningú malparla d’ell: això, en aquest país, és excepcional. Com t’ho has fet, Josep Maria?".
La resposta va ser coral. Roser Salicrú en va destacar el caràcter «calmat i pacient» davant una feina ingent, "camaleònica i incansable". Gaspar Feliu, amb qui està a punt de completar la monumental Catalunya carolíngia iniciada per Ramon d’Abadal fa més d’un segle, va elogiar-lo com a editor de documents. Tomàs de Montagut va recordar qui va ser la seva parella, la també medievalista Mercè Aventín, morta el 2016, i va lloar en Salrach "l’excel·lència com a docent, recercador i divulgador". El valencià Antoni Furió va proclamar: "La història medieval de Catalunya i els Països Catalans s’escriu avui com Salrach ens ha ensenyat". I Joaquim Albareda en va destacar "la claredat expositiva i de síntesi, i tant la finor en l’anàlisi del fet nacional sense anacronismes com l’atenció a la qüestió social". Va remarcar, a més, les seves connexions europees (sobretot amb París, on va donar classes) i el va retratar: "Tan savi i tan modest, i per si no n'hi hagués prou, una excel·lent persona!" Víctor Farías, Ramon Pinyol, Antoni Riera i Teresa Cabré també van dir paraules de reconeixement.
"Encara em veig com el nen que era fa setanta anys, un nen que ha fet els deures. I segurament els he fet bé, com s’ha dit amb tanta exageració", va respondre Salrach a tots els elogis. Es va emocionar al recordar la Mercè i agrair la paciència als fills davant la seva absorbent passió d’historiador, i va girar l’homenatge cap a tota la seva generació de lluitadors per la llibertat i la justícia. Qui no hagi llegit Salrach, ja sap què es perd.