L'intent frustrat d'atemptar contra Franco amb l'ajuda del Marroc

BarcelonaL'editor i polític Josep Fornas (1924-2021), va rebre el 21 de març de 1959 una postal des de Rabat de Josep Caminals (el pseudònim de Josep Camps, un vigatà exiliat a París que triomfava com a sastre). Segons Camps, hi havia la possibilitat de finançar una insurrecció contra la dictadura franquista. Els diners sortirien d'un dels seus clients més rics, el príncep Moulay al-Hassan, hereu del rei Mohammed V del Marroc i futur Hassan II. Començava així un intent per matar el dictador que aviat es va veure frustrat, però també un canvi radical en la vida de Fornas, que aleshores era un jove gestor i militava a Unió Democràtica de Catalunya (UDC).

Josep Esculies va ser el primer historiador que va tenir accés a l'arxiu de Fornas, abans que la família el donés a l'Arxiu Tarradellas, i al llibre Josep Fornas, el solucionador. L'home de Tarradellas a Catalunya (Pòrtic) repassa la trajectòria d'aquest conspirador que va col·laborar amb Estat Català i el Partit Comunista, va militar a UDC i va ser diputat per Esquerra Republicana. A banda de ser l'home de confiança i l'antena de Josep Tarradellas a Catalunya quan aquest era a l'exili, Fornas va reunir una biblioteca ingent sobre la història de Catalunya i va fundar l'editorial Pòrtic.

"Camps estava convençut que el seu pla funcionaria. El van batejar amb el nom de Pacte dels Camps Elisis perquè en aquesta avinguda parisenca era on Camps tenia la sastreria. Van fer un pla detallat que incloïa un helicòpter, una emissora de ràdio, armes i l'ajuda de diplomàtics, però necessitaven diners i Camps creia que l'hereu marroquí els en donaria a canvi de Melilla i Tànger", explica Esculies. Camps va arribar a escriure una carta al príncep hereu: "El contracte que signarem serà d'abast material limitat, però de gran valor moral. El 17 d'agost de 1959 s'inscriurà en la breu història dels nostres dos països com una data èpica". Fornas va anar a Rabat acompanyat de Camps, Joan Sansa i Claudi Martínez Girona. "Es van fer fotografies a l'hotel, eren conspiradors una mica de pa sucat amb oli", diu Esculies. El futur Hassan II no els va arribar a veure, però els va enviar el cap de seguretat del Marroc. Per treure-se'ls de sobre, l'hereu els va deixar el seu cotxe particular fins a l'aeroport. "Quan Tarradellas ho va saber es va posar les mans al cap i va esbombar el pla, sense revelar els noms dels conspiradors, per frustrar-lo", explica Esculies.

L'informador de Tarradellas

Poc temps després, Fornas i Tarradellas es van conèixer. Va ser l'octubre de 1962. "Fornas va dir que havia estat com un enamorament [aleshores Tarradellas ja era el president de la Generalitat a l'exili], i es va acabar convertint en el seu col·laborador més estret", detalla Esculies. Tarradellas comptava aleshores amb alguns informadors fiables, entre els quals Macià Alavedra i Frederic Rahola a Barcelona, a més de Josep Fontbernat a Andorra. Tanmateix, "per a la seva avidesa informativa no en tenia prou". La necessitat del president es va trobar aleshores amb l'afany de Fornas de tenir en l'antifranquisme el paper que buscava. Feia viatges internacionals per la seva feina i, a més, disposava de diners i temps.

Fornas de seguida va adonar-se que un dels principals maldecaps de Tarradellas era un dels principals dirigents d'Òmnium Cultural, Joan Baptista Cendrós. Li molestava que obrís delegacions fora de Catalunya perquè l'entitat competia pels recursos dels exiliats catalans. I el neguitejava l'associació directa entre cultura catalana i burgesia. Fornas va demanar a una empresa que elaborés un informe sobre Cendrós. I mentre aplegava informació, va entomar l'edició del llibre de Claudi Ametlla Memòries polítiques (1963). Va ser la primera obra de l'editorial Pòrtic. "Volia ser un testimoni de la Catalunya recent que anava més enllà del que el règim havia autoritzat amb biografies de personatges històrics. La intenció era publicar obres de catalanistes i republicans que no estiguessin en l'òrbita comunista", explica Esculies.

En l'àmbit polític, Fornas es va convertir en el solucionador, l'home que resolia qualsevol qüestió. "Tarradellas mai no hauria tingut el lligam que va aconseguir amb l'interior sense Fornas", afirma Esculies. Ho va fer al llarg de quinze anys, però, quan va morir Franco es va apartar del president. "Va veure que Tarradellas tornaria a Catalunya i que si continuava sent l'home de confiança del president mai podria ser diputat, que és el que més desitjava", diu l'historiador. Feia temps que Fornas s'havia desvinculat d'Unió Democràtica, partit que el va anar aïllant per la seva relació amb Tarradellas.

La decepció

Al final, per acomplir el seu somni de ser diputat, va optar per ERC. "No està clar ni quan ni com l'hi va dir a Tarradellas, però en aquell moment va deixar de ser-ne l'home de confiança, perquè el president no podia refiar-se d'algú vinculat a un partit", diu Esculies. Fornas va arribar a ser diputat i els últims anys els va voler dedicar a fer una biografia de Tarradellas. Va aplegar dades inèdites i va fer una gran tasca de recopilació. Un dia, però, es va topar amb una nota que Tarradellas va escriure el 1973: "Aquesta tarda des de Barcelona m'ha telefonat l'amic Fornas dient-me que havia rebut la meva carta del 4. Com sempre molt amable, però, com de costum, em va fer la impressió que res l'interessava de les meves coses. En definitiva, m'ha confirmat una vegada més el que penso des de fa un temps, que, a més d'estar al marge de les preocupacions del país, ha perdut la fe en els seus ideals i gens el preocupa el futur del país". "Aquesta nota el va decebre profundament. Havia dedicat quinze anys de la seva vida a aquell home, al punt d'enamorament, i amb tot i això encara no li havia bastat perquè li quedés clara la seva fidelitat", resumeix Esculies. Fornas no va arribar a escriure la biografia de Tarradellas.