L'enigmàtic mag català Berenguer Ganell i altres heretges declarats

BarcelonaL'historiador i bibliògraf Carlos Gilly (Mora de Toledo, 1940) va anar a estudiar a la Universitat de Basilea (Suïssa) la història dels exiliats polítics espanyols del segle XIX, però va acabar especialitzant-se en els moviments radicals culturals i religiosos a Europa durant els segles XVI i XVII, i també en els autors àrabs, jueus i cristians de la península Ibèrica que van escriure sobre medicina, màgia, càbala i alquímia. Les obres d'aquests humanistes dissidents i heretges declarats es troben avui a la Bibliotheca Philosophica Hermetica d'Amsterdam. Per primera vegada a Catalunya una mostra d'aquests llibres es pot veure fins al gener de 2025 a l'exposició Les fronteres del coneixement. La ciència, la màgia, l'alquímia, l'hermetisme i la tolerància en les publicacions de la Bibliotheca Philosophica Hermetica a la Biblioteca Arús.

Gilly, un dels convidats a les conferències organitzades entorn de l'exposició, va descobrir on s'amagava un dels tractats de màgia més antics i complets d'Occident: Summa sacre magice. És un tractat de cinc llibres sobre màgia en llatí de 1346 que va escriure Berenguer Ganell, un mag probablement nascut a Catalunya. "Durant segles va ser un llibre fantasma –explica Gilly–. L'obra de Ganell va ser descrita i catalogada el 1508 a l'inventari de 99 escrits màgics de l'Antipalus Maleficiorum del monjo alemany Johannes Trithemus (1462-1516), que es va publicar per primera vegada el 1605". Ningú sabia, però, on es trobava la Summa sacre magice. A més, Trithemus va escriure malament el seu nom. El va anomenar Bugarius, perquè es pensava que era un autor àrab. Tanmateix, l'obra existia en llatí original a la Universitat de Kassel i traduïda a l'alemany a Berlín, però no estava catalogada.

El llibre del mag català havia anat a parar a Alemanya a finals del segle XVI. En aquell moment era propietat de John Dee  (1527-1609) un matemàtic, astrònom, astròleg, ocultista, navegant i assessor de la reina Elisabet I d'Anglaterra. Dee es va quedar sense cèntims mentre era a Kassel i es va vendre el llibre per pagar-se el retorn a casa.

Màgia per resoldre conflictes reials

"Ganell era conegut per la seva ben assortida biblioteca d'escrits màgics i pels seus contactes amb la cort de Jaume III. Possiblement, el rei de Mallorca va encarregar la Summa amb l'esperança que l'ajudés a resoldre els conflictes que tenia amb el seu cosí, Pere el Cerimoniós", assegura Damaris Aschera Gehr, que està treballant un una edició crítica de l'obra de Ganell. "La seva obra va fascinar i escandalitzar influents intel·lectuals europeus fins ben entrat el segle XVI", afegeix. La màgia, el seu ensenyament i la lectura estaven oficialment prohibides per l'Església des de 1326. En canvi, Ganell presenta la màgia com una de les ciències que s'han d'ensenyar a la universitat i la defineix com la part pràctica més noble de la teologia.

Tal com explica Gehr, Ganell era obert perquè va utilitzar fonts llatines però traduïdes de textos hebreus i àrabs. A més, va documentar l'existència d'una doctrina màgica formulada, en un context llatí, simultàniament per a jueus, àrabs, grecs i cristians. "Té una teoria màgica per a les classes baixes. Proposa que el contacte directe i individual amb allò que és diví, lliure de la mediació eclesiàstica, és el principal i més poderós instrument d'elevació espiritual de què disposa l'home", afirma l'estudiosa de la seva obra. "La Summa sacrae magicae és una font indispensable per a qualsevol persona interessada en la màgia culta llatina, però també jueva, àrab i, en general, antiga. Transmet de manera crítica un ampli material que altrament s'hauria perdut, al qual Ganell afegeix seccions originals i útils per comprendre la mentalitat dels mags i les raons per les quals les seves teories van suscitar interès i crítiques", afegeix Gehr.

La col·lecció de la Bibliotheca Philosophica Hermetica va sorgir de la col·lecció privada de l'empresari Joost Ritman. Té uns 25.000 títols dels segles XV al XIX i uns 300 manuscrits sobre filosofia hermètica, alquímia, misticisme, càbala, rosacreus, astrologia, màgia... Molts d'aquests llibres qüestionen idees sobre la connexió entre la humanitat i la natura, l'autoconeixement, la responsabilitat de l'individu amb el seu entorn... Els seus autors es van enfrontar a la persecució, la censura o, fins i tot, van ser cremats a la foguera. "La filosofia que hi ha al darrere, tant de l'hermetisme com de la màgia, és la transformació de l'ésser humà. És a dir, ¿com podem fer l'ésser humà millor?", assegura Eduard Berga, que ha comissariat l'exposició juntament amb Sergi Grau. Molts dels llibres que es poden veure a l'exposició van estar prohibits fins ben bé el segle XX. "Anaven contra la doctrina religiosa i contra el poder, encara que molts reis tenien aquests llibres a les seves biblioteques, però no ho feien públic", diu Berga.

Alguns dels tresors exposats

Una de les obres que es podran veure és la tercera edició de De potestate ac sapientia Dei. "A mitjans de segle XV, Cosme de Mèdici, va enviar tot de monjos a diferents monestirs d'Orient a la recerca de manuscrits. Volia recuperar tota la saviesa cristiana", explica Berga. Un dels monjos va tornar de Macedònia amb un text atribuït al llegendari savi egipci Hermes Trismegist. Contenia 14 tractats, ara coneguts com a Corpus hermeticum. El polític i banquer florentí en va demanar la traducció, de manera urgent, a Marsilio Ficino. El llibre s'obre amb un prefaci adreçat a Cosme.

Un dels altres autors que es podran trobar a l'exposició és el filòsof Spinoza (1632-1677), conegut per haver presentat una imatge molt diferent de Déu: no és algú davant el qual homes i dones s'haguessin d'agenollar, sinó que Déu coincideix amb la Natura. Òbviament, va ser mal vist per catòlics, protestants i jueus, i va ser excomunicat de la comunitat jueva d'Amsterdam. A més, defensava una forma d'Estat que ha d'oferir pau, llibertat i benestar als ciutadans.

A la Biblioteca Arús també hi ha llibres sobre l'alquímia com Theatrum chemicum (Estrasburg, 1659-1661), que conté més de 200 tractats d'alquímia, i Historia de morte Serveti, de Sébastien Castellion, que va escriure durant les setmanes que van seguir a la mort a la foguera de Miquel Servet el 1553, acusat d'heretge pels calvinistes de Ginebra. El llibre es tanca amb la llista dels crims que hauria comès Calví en la mort de l'humanista, teòleg i científic aragonès. Entre altres coses, Servet assegurava que, gràcies a la sang, l'ànima podia estar disseminada per tot el cos i, així, l'home podia assumir la seva condició divina. Unes afirmacions que les autoritats religioses consideraven intolerables.