Quan Catalunya aplicava el seu dret arreu de la Mediterrània

BarcelonaFins a l'arribada del Codi de Comerç de Napoleó el 1808, el Llibre del Consolat de Mar, que el 1272 va recopilar els usos i costums de la mar, va ser l'únic codi de comerç aplicat arreu del món. "És un llibre escrit exclusivament en català, la llengua mai va ser un obstacle, que amb el temps es va traduir a una infinitat de llengües, i es va fer servir arreu de la Mediterrània, des d'Istanbul fins a Alexandria, passant per Atenes", detalla Jordi Domingo, advocat i cònsol major del Consolat de Mar. Entre el 1258 i el 1282, la Corona catalanoaragonesa va crear el Consolat de Mar, que celebra, fins a finals del 2023, els seus 750 anys amb una gran exposició interactiva, simpòsiums, una pel·lícula i un videojoc. Al segle XIII, l'activitat marítima del comerç català era intensíssima. Hi havia mercaders i mariners catalans en països diversos i llunyans com el Magreb, Egipte, Palestina, l'Imperi Bizantí i els estats europeus. Malgrat que eren gent intrèpida i capaç de trobar solucions a tots els problemes, aviat van veure la necessitat de tenir suport en els conflictes que podien sorgir.

Al segle XX era encara un referent

"El Llibre del Consolat de Mar legislava sobretot sobre transport, però també sobre moltes coses més, com assegurances, els drets i els sous dels mariners, la resposta davant els atacs corsaris, què passava quan es perdia mercaderia, què s'havia de fer si les rates feien malbé aquesta mercaderia...", detalla Domingo. "Va tenir una vida extraordinàriament longeva, va ser un gran referent i es va fer amb una gran habilitat perquè tothom s'hi sentia molt representat, es va anar desenvolupant i incorporant tot el que es feia a Alexandria, Creta, Istanbul, i això el feia molt potent", afegeix. Una prova de la llarga vigència del Llibre del Consolat de Mar és una conferència que va fer l'advocat alemany Leopold Perels a la Universitat de Heidelberg el 1917, on detallava com va servir de model a innumerables legisladors i es va aplicar, sense alterar-ne res, a molts tribunals fora de Catalunya al llarg de més de 600 anys. El 1874, l'advocat britànic Travers Twiss encara argumentava la necessitat de traduir-lo a l'anglès per la seva utilitat. I el 1908 un tribunal nord-americà va desestimar una pretensió perquè no respectava els usos i costums del Llibre del Consolat de Mar.

El Llibre del Consolat de Mar té 334 capítols amb legislació tant civil com militar. "És admirable en el seu conjunt, en la riquesa dels seus detalls i en la seva tendència obstinada a una justícia equitativa", assegurava Perels a la seva conferència. "El Consolat de Mar demostra l'habilitat diplomàtica extraordinària dels comerciants de l'època i com van establir vincles arreu de la Mediterrània", detalla Domingo. A partir del segle XIII, es van començar a establir consolats catalans a l'estranger. El 1253 ja estava en ple funcionament el de Tunis. El 1264, Guillem de Montcada ja era cònsol a Alexandria. A Gènova hi havia també cònsols catalans des del 1280. A Pisa n'hi va haver des del 1279, i a Sicília es va crear el 1286. El Consolat va arribar a tenir 80 consolats a la Mediterrània i 120 a la resta del món. Eren zones franques on s'aplicava exclusivament el dret de la Corona d'Aragó i Catalunya i on l'activitat diplomàtica era imprescindible.

Una segona vida per al Consolat de Mar

Domingo destaca el prestigi acadèmic del Llibre del Consolat de Mar. Jeb Bush, que va ser governador de Florida del 1999 al 2007 i precandidat pel Partit Republicà a la presidència nord-americana, va organitzar una conferència sobre el Consolat de Mar a Florida: "Va ser un gran èxit, hi van assistir 700 persones", diu Domingo. "Volem recuperar el seu prestigi fent servir les eines del futur, convertir-lo en referent universal en temes d'arbitratge i de mediació", afegeix Domingo. Des del 1956, el Consolat de Mar és l'ens de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona. "Avui dia és absolutament necessària la desjudicialització de la vida econòmica, empresarial, social i política, i el Consolat de Mar pot impulsar la mediació arreu del món", afegeix Domingo. Un dels objectius de la celebració dels tres quarts de mil·lenni és precisament tornar a col·locar el Consolat de Mar dins l'imaginari col·lectiu i fer conèixer les diferents seus –les Llotges– que té actualment.