Caldes de Montbui reclamarà a l'Estat el patrimoni espoliat per Franco

BarcelonaTots els intents que s'han fet per reclamar el retorn del patrimoni i dels diners que van anar a parar a mans de l'estat espanyol amb l'espoli franquista han fracassat. Caldes de Montbui, però, espera que això canviï. "Fins ara no s'ha aconseguit mai, però amb la nova llei de memòria democràtica espanyola s'ha obert una escletxa", assegura Daniel Vallès, advocat i professor d’història del dret a la UAB.

El gener del 1939, quan les tropes franquistes, amb soldats italians i marroquins, van entrar a Caldes de Montbui, aquest municipi tenia poc més de 4.000 habitants. Per ser un poble petit, la repressió va ser força dura: es van obrir 183 judicis sumaríssims i 53 persones van ser encausades per responsabilitats polítiques. Alguns van perdre tot el patrimoni i d'altres van veure com el seu s'ampliava. Fa tres anys, el consistori va aprovar una moció impulsada a petició del Centre Ateneu Democràtic i Progressista, i aprovada pel plenari calderí amb els vots a favor d’ERC, CUP, PSC i Junts, per fer un estudi, que es va encarregar a la historiadora Neus Morán, sobre les víctimes de l'espoli. El març de l'any passat es va fer pública la requisa a les institucions, entitats i negocis.

El consistori ha donat a conèixer aquest dilluns com l'espoli va afectar les famílies del poble amb la llista de 55 homes i dones que van veure com el que tenien canviava de mans. Per atendre aquestes víctimes, s'ha obert una oficina de memòria democràtica. "Posarem a disposició de tothom que se senti interpel·lat, sigui del bàndol que sigui, tota la informació que tenim i també assessorarem i acompanyarem les famílies que vulguin iniciar els tràmits per reclamar el seu patrimoni", explica l'alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda (ERC-AM). De moment, però, el municipi descarta fer una demanda col·lectiva amb tots els casos particulars que s'hi vulguin sumar. Sí que en farà una sobre l'espoli que va afectar el consistori republicà.

Aquell 1939 es van bloquejar molts comptes corrents i els propietaris no van recuperar mai els seus diners. El Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Caldes de Montbui, una cooperativa pagesa molt important al Vallès, fundada el 1917, va patir també la requisa i en va assumir la direcció la Falange local. L'entitat acumulava 55.900 pessetes que van ser bloquejades i molts veïns van perdre els estalvis. El consistori reclamarà aquests diners i les 3.000 pessetes que pertanyien al menjador popular infantil. "Estem elaborant un informe econòmic per fer una estimació sobre quin valor seria l'actual i així saber què reclamarem, primer al ministeri d'Hisenda, i, si es nega al retorn, iniciarem una demanda jurídica", detalla Vallès.

Els precedents

L'advocat creu que hi ha possibilitats perquè la demanda pugui tirar endavant. El 2014 el cas de la família Funes va arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans. Mariano Ruiz-Funes García va ser ministre i ambaixador de la Segona República entre el 1936 i el 1939. El 2 de juliol del 1940, l'estat franquista el va condemnar a una pena de confiscació de tots els seus béns: dues cases a Múrcia i la meitat d'una finca rural. La seva família va iniciar una reclamació l'octubre del 2009 basant-se en la llei de memòria del 2007. El ministeri de Justícia va inadmetre la demanda i l'Audiència Nacional va desestimar els recursos interposats pels familiars de Funes. Aleshores els seus hereus van anar a trucar a les portes del Tribunal Europeu.

"En aquell moment el Tribunal Europeu de Drets Humans va argumentar que la llei del 2007 excloïa expressament qualsevol forma de reparació pecuniària i que els demandants no havien estat capaços de citar qualsevol altra llei o jurisprudència internes amb què poder basar les seves demandes. Ara sí que n'hi ha una altra", detalla Vallès. La nova llei de memòria incloïa una auditoria dels béns requisats durant la Guerra Civil i la dictadura, i se li posava un calendari: s'havia de fer en un any (no ha estat així), i es reconeixia el dret a un rescabalament per espolis produïts per "raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa".

Morán ha localitzat els minuciosos informes de la requisa. Una prestatgeria, un armari, un ocell dissecat, gàbies de conills, tres cadires, una còmoda, un fogonet, una dotzena de plats, 180 papers setinats, 790 fulles de paper de ceba, una màquina de cosir… i així fins a arribar a pràcticament més d'un centenar d'utensilis i mobles domèstics i d'impremta. És l'exhaustiu escorcoll que va fer la Junta Local de Recuperació i Confiscació de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), el 24 de juliol del 1939, a la casa i a la impremta de Joan B. Pobla, que va ser regidor pel PSUC entre el 1937 i el 1938. Hi ha molts més informes que van afectar moltes altres famílies. "Hi havia dos magatzems que va obrir el consistori franquista amb molts mobles. La majoria van desaparèixer", detalla la historiadora.