Apareix el rastre de la pesta negra al castell de Besora

BarcelonaNo és cap secret que la pesta negra va assolar Europa a l'Edat Mitjana i que també va arribar a Catalunya. El maig de l'any passat es van analitzar les restes òssies de la necròpolis de Cal Pa i Figues, de Vilafranca del Penedès, i el laboratori d'ADN de la Unitat d'Antropologia Biològica de la UAB va localitzar el rastre del bacil culpable de milions de morts arreu del món: el Yersinia pestis. Era la primera vegada que un laboratori català feia aquesta anàlisi i el detectava.

Ara, el mateix laboratori ha trobat un nou rastre de la pesta al cementiri parroquial de Santa Maria del castell de Besora (Osona). Una troballa que confirma que la pesta negra va arribar també a les zones rurals de l'interior de Catalunya.  

Les restes òssies que s'han analitzat es van trobar l'any passat. La zona del castell va estar ocupada en època ibèrica, al voltant dels segles III-I aC, i durant l’època medieval es va convertir en una fortalesa. A mitjan segle XIV, els senyors de Besora van passar a residir al castell de Montesquiu i el lloc va passar a tenir un ús militar, sobretot durant les guerres carlines del segle XIX. El cementiri es va utilitzar des de l'època medieval fins al segle XIX, quan es va fer un nou cementiri al poble de Santa Maria de Besora.

"Es pot llegir bona part de la història de Catalunya a través d'aquesta necròpolis", destaca Núria Armentano, professora de la Unitat d'Antropologia Biològica de la UAB. Des de fa més de quatre anys, s'hi fan campanyes d'excavació amb el campus d'Arqueologia de la UAB i el màster en Antropologia Biològica (UAB-UB). "Al llarg de les excavacions hem trobat les restes de més de 200 individus, però la inhumació que hem analitzat ens va cridar l'atenció perquè era col·lectiva. Només n'havíem trobat una altra, de col·lectiva, però a un nivell superior i els individus enterrats tenien signes de violència perquè eren víctimes de les guerres carlines", afirma Armentano.

En l'enterrament analitzat hi havia enterrades tres persones adultes que van ser inhumades de manera simultània. No tenien signes de violència ni a primer cop d'ull es van observar altres patologies i, per tant, els investigadors van creure que podria tractar-se de víctimes d'una epidèmia. La datació de carboni 14 va situar l'enterrament entre els anys 1300 i 1370, els anys en què la pesta va fer estralls. L'equip de la UAB, liderat per Cristina Santos, professora de la Unitat d'Antropologia Biològica de la UAB, va identificar l'ADN antic del bacteri de la pesta negra en les restes dentals d'un dels individus.

Els canvis genètics

Hi ha més restes òssies que podrien ser de víctimes de la pesta. Enguany, s'han trobat dues fosses més amb les restes de tres individus, entre els quals també hi ha infants. El fet que siguin propers a l'altra fossa i coincideixin en el moment fa pensar que també podrien haver mort per culpa dels estralls d'un bacil que provocava febre, calfreds, malestar general, inflamació de ganglis, vòmits, nàusees i petites hemorràgies a la pell. Durant els mesos vinents es farà una primera anàlisi genòmica per confirmar-ho. "El fet que el cementiri del conjunt monumental del castell de Besora tingui les restes d'enterraments des del segle XI fins al segle XIX pot permetre en un futur testar de manera empírica els canvis genètics que s'han anat produint i quines variants genètiques podrien haver augmentat la seva freqüència a conseqüència de la pandèmia", afirma Santos. Les investigacions serviran per tenir més dades sobre quines variants genètiques fan que hi hagi persones que siguin més susceptibles de morir i d'altres, en canvi, resisteixin millor. "A més, és un poble petit i no crec que hi hagués molts canvis de població, per tant, tindrem dades de diverses generacions d'una mateixa família", afegeix Santos.

És la tercera vegada que apareix el rastre de la pesta negra a Catalunya. Entre el 2011 i el 2014 es van fer excavacions a la basílica dels sants Just i Pastor de Barcelona, on es van localitzar les restes de 120 individus, encara que es creu que podrien haver estat molts més els enterrats a les fosses, uns 400. Els havien tapat en calç viva. En aquell moment, però, les analítiques es van fer al laboratori alemany de l'institut Max Planck. 

La pesta va arribar en un moment en què la població ja estava debilitada per culpa de les males collites, la pujada de preus i la fam. L'any 1333 va ser conegut com lo mal any primer, i el 1348 la pesta negra es va escampar per les principals poblacions catalanes.