Fa 6.000 anys i al Pròxim Orient: aquest va ser el punt àlgid de violència al món

BarcelonaHi ha testimonis arqueològics de violència des de fa milers d'anys, i els investigadors intenten respondre a molts interrogants sobre què va desencadenar-la. Les evidències de com fluctua la brutalitat i per què torna són força pertorbadores. Un dels moments àlgids d'agressivitat es va produir, segons un estudi de la Universitat de Barcelona publicat a Nature Human Behaviour, fa uns 6.000 anys, és a dir, els anys 4.500-3.000 aC, amb la creació dels primers protoestats centralitzats. Després d'un període de pau relativa durant l’edat del bronze mitjana (3.300 - 1.500 aC), les disputes van tornar amb força durant l’edat del bronze tardana i l’edat del ferro (1.500 - 400 aC). Aquesta vegada el desencadenant va ser una sequera que va durar 300 anys.

Els investigadors han utilitzat dades de restes d’esquelets de 3.536 individus datats entre el 12.000 i el 400 aC, de set països de l’Orient Mitjà (Turquia, l'Iraq, l'Iran, Síria, el Líban, Israel i Jordània). La majoria de restes òssies analitzades provenen d'enterraments convencionals. "La majoria de les nostres evidències provenen de tombes normals excavades en cases o cementiris. Els esquelets de contextos funeraris especials com fosses comunes, massacres o fins i tot escenaris de batalles són una petita minoria", afirma Giacomo Benati, que ha liderat la investigació. Les restes òssies poden explicar moltes històries: "Hem recopilat sobretot evidències de ferides tant cranials com corporals causades per armes. Hi ha moltes més fractures cranials", afegeix l'investigador del departament d'Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial de la Facultat d'Economia i Empresa. Per saber si la fractura és accidental o provocada, els arqueòlegs fan servir la regla de la línia del barret: es considera que les que es troben per sobre d'aquesta línia són les que ha provocat algú altre amb intenció de fer mal: "Un cop al cap era la forma més comuna de cometre un homicidi en el món premodern", afirma Benati.

Més desigualtat, més violència

Hi ha força consens entre els arqueòlegs sobre el fet que el calcolític va marcar el final de la prehistòria. Va ser aleshores quan moltes comunitats van deixar enrere el neolític i van començar a crear els primers estats i ciutats. "Aquesta evolució va provocar innovacions socioeconòmiques i polítiques molt importants, però també tensions entre les poblacions de l'Orient Mitjà. El creixement demogràfic i la forta concentració de la població en assentaments superpoblats, sumats a la radicalització de la desigualtat causada per la formació de jerarquies, podria haver fet augmentar la competència pels recursos i els conflictes", detalla Benati.

Els primers antecedents dels estats eren probablement organitzacions polítiques amb base a les ciutats. "Les primeres elits competien entre si per atraure seguidors que eren fonamentals per organitzar activitats econòmiques a gran escala, com l'agricultura, la producció artesanal, el comerç, la construcció o, fins i tot, la guerra", explica l'investigador. De fet, en aquesta fase de la prehistòria ja hi ha evidències d'un desplegament militar i la creació dels primers exèrcits equipats amb armes metàl·liques.

La violència també va penetrar amb força en moltes comunitats de l'Orient Mitjà durant l'edat del ferro (1500 - 400 aC). La regió va patir una sequera de 300 anys que va comportar molts menys recursos, migracions i conflictes a gran escala. "És en aquesta fase quan els estats del Pròxim Orient van començar a créixer exponencialment fins a obtenir eventualment l'estatus d'imperis universalistes que van participar en campanyes expansionistes que van involucrar grans exèrcits i van comportar desplaçaments forçats de les poblacions", explica el responsable de la investigació.

Violència i canvi climàtic

Segons les investigacions arqueològiques, la violència ha fluctuat almenys des de la prehistòria. "La notícia positiva és que avui estem en una posició molt millor per entendre tant les circumstàncies que desencadenen el conflicte com la seva evolució històrica. Hauríem d'investigar millor la vinculació entre el clima extrem i la violència. Sabem que les crisis climàtiques tenen un gran impacte per l'escassetat de recursos i la creixent pressió sobre aquests recursos", conclou Benati. Tenint en compte el moment actual i el canvi climàtic que vivim, l'investigador creu que és important entendre que la inestabilitat podrà augmentar força en el futur: "És cabdal trobar solucions ad hoc", afirma.