Les anotacions més antigues del calendari maia eren a les piràmides de San Bartolo

BarcelonaEls maies tenien un calendari ritual de 260 dies, una mesura del temps que sobreviu encara entre algunes comunitats indígenes del sud de Mèxic i Guatemala, i que té en compte els cicles del Sol, la Lluna i el planeta Venus. Hi ha una data, el 7 cèrvid, que continua utilitzant-se i que es representa amb una cara de cèrvid i una línia i un punt negre al damunt. Aquesta és la figura que s'ha localitzat al jaciment de Las Pinturas, al nord de Guatemala. Segons les anàlisis de carboni 14, l'anotació va ser escrita entre el 300 i el 200 aC, i és la més antiga localitzada i datada fins ara. Demostra que els maies ja tenien una complexa tradició escrita, que combinava els textos i les imatges, molt abans del què es pensava.

El jaciment de Las Pinturas, on s'han localitzat els fragments del calendari, es va trobar el 2001 mig ocult a la selva del Petén. El complex es coneix amb el nom de San Bartolo i és un conjunt de piràmides construïdes entre el 400 aC i el 200 dC. L'interior de les piràmides estava decorat amb diferents escenes mitològiques relacionades amb el déu del blat de moro, la creació del món i l'entronització dels reis. Hi ha parets que estaven densament pintades amb colors brillants i altres que tenien delicades línies de text amb molts marges en blanc. L'iconògraf Karl Taube va arribar a descriure el lloc com la Capella Sixtina dels maies.

El 7 cèrvid es va localitzar i s'ha investigat conjuntament amb deu fragments més que constaten que fa 2.300 anys els maies ja tenien una gran tradició escrita. Els investigadors creuen que el cèrvid estaria en una posició inicial i que acompanyaria alguna altra escena o una figura humana que s'ha perdut.  En el sistema utilitzat pels asteques del segle XVI, el dia 7 cérvol aniria seguit per 8 conill, 9 aigua, 10 gos, 11 mico, 12 herba, etc. Els significats sovint eren similars i els compartien les diferents cultures mesoamericanes. Podria ser també que fos alguna referència personal o que servís per anomenar una persona o deïtat. A partir del període clàssic, cap a l'any 500 dC, el cérvol ja no es va utilitzar tant per designar el setè dia, sinó que es feia servir com a símbol una mà on el polze i el dit índex es tocaven.

Més de 7.000 fragments estudiats

Del jaciment s'han estudiat fins a 7.000 fragments que es van anar recopilant entre el 2002 i el 2012. El 7 cèrvid són –segons ha explicat a Reuters David Stuart, que ha liderat la investigació que aquest dijous publica la revista Science Advances– "dues peces de guix blanc que caben en una mà, i que eren en una de les parets de la piràmide que va ser desmuntada pels mateixos maies quan van reconstruir els espais cerimonials. Aquestes dues peces encaixen, però la resta són molt més difícils d'encaixar". Els maies van desmuntar el mural amb molta cura perquè quan feien una nova construcció enterraven l'anterior sense destruir-la. Per a ells els murals eren sagrats perquè quan pintaven una imatge creien que li donaven vida.

Malgrat tot, els fragments que pertanyien a la paret destruïda no s'han conservat tan bé com les famoses pintures de l'altra cambra. "Els estils representats en aquests onze fragments són diversos i tenen una gran expressivitat, la seva tècnica pictòrica i cal·ligràfica és impressionant i demostra que tenien una llarga tradició d'escriptura i art", ha explicat Hearst Hurst, una dels altres investigadors que firmen l'article. "El fet que els maies hagin conservat aquest sistema de calendari al llarg de més de 2.200 anys malgrat tots els canvis i èpoques de violència i tragèdia, és increïble", ha assegurat Stuart.