L'últim homenatge a Joan B. Culla: "Ser amic seu és un privilegi"
L’historiador i articulista, delicat de salut, rep un sentit i massiu homenatge cívic al CCCB
BarcelonaLa frase la va pronunciar aquest dijous l’últim dels dotze escollits per pujar a l’escenari i glossar la figura d’un historiador tan temut com respectat, fins i tot pels seus estimats enemics: “Ser amic de Joan B. Culla és un privilegi”, va dir Vicenç Villatoro. Culla, que va resistir estoicament una hora i mitja d’elogis intel·lectuals i anècdotes personals, va tancar l’acte batejant-lo com “la vetllada de la hipèrbole, per tantes exageracions amables”. Fent gala de la seva proverbial ironia, va reblar: “La famosa objectivitat anhelada pel periodisme i la història ha estat sacrificada en l’altar de l’amistat”. I tot seguit va sotragar el públic confessant: “En el viatge que ara enceto, m’acabeu de proporcionar l'equipatge més preciós”.
Davant del seu delicat estat de salut, l’acte havia estat impulsat per un grup d’historiadors i organitzat pel CCCB i l’ARA. El que inicialment havia de ser una trobada entre amics, pocs dies abans ja es va veure que acabaria desbordat pels admiradors. Incloses les autoritats. Entre elles, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els expresidents Mas, Montilla i Pujol (Torra va excusar l’absència). També els consellers d’Universitats, Joaquim Nadal (que en la seva condició d’historiador va pujar a l’escenari), i de Cultura, Natàlia Garriga, així com el ministre d’Universitats, Joan Subirats. Els acompanyaven el cap dels Mossos, Eduard Sallent, el president de l’ARA, Ferran Rodés, i la directora del CCCB, Judit Carrera. A les primeres files, moltes cares conegudes: Meritxell Borràs, Joan Ridao, Pilar Rahola, Josep M. Vallès, David Fernàndez, Josep Rull, Jordi Turull, Carles Mundó, Jaume Giró, Oriol Amorós, Xavier Domènech, Jordi Sánchez, Lluís Jou, Carles Vilarrubí, Jaume Badia, Eugeni Giralt, Joaquim Coello, Manel Risques, Pepa Gallofré... fins i tot la família del restaurant Sant Pancraç de Bellaterra, on en Culla ha dinat durant dècades.
Lúcid i serè, físicament debilitat i en tot moment acompanyat de la seva esposa, Imma Cervià, va rebre una llarguíssima i sentida ovació, tot el públic dret. Abans, un auditori ple a vessar havia seguit amb atenció i amb un somriure als llavis els vídeos del Joan recuperats dels arxius de TVE i TV3 i les dues tertúlies conduïdes per Antoni Bassas, una d’historiadors i una de periodistes: 10.000 alumnes de la Facultat de Comunicació de la UAB han passat per les seves lliçons magistrals.
La glossa col·lectiva va retratar un historiador amb ànima de periodista i un articulista amb mirada d’historiador. Un dels analistes polítics més càustics, documentats i independents de la Transició ençà. Un intel·lectual amb opinions fortes –sobre Israel i sobre l’inacabable plet Catalunya-Espanya–, que ha bastit una sòlida obra historiogràfica, ha format generacions d’universitaris i s’ha convertit en un imprescindible interpretador mediàtic de la realitat política.
Joaquim Nadal va recordar les nombroses afinitats que els han unit: a través seu, Culla va començar a donar classes a la UAB. Qui va ser la seva degana, Maria Jesús Recoder, el va retratar com “un magnífic professor no gens fàcil de governar”. El fins fa poc director de L’Avenç, Josep M. Muñoz, va retratar la seva curiositat universal –li interessava el que Pla anomenava “l’estofa humana”–, el va qualificar d’“historiador empeltat de periodista o historiador dins la història” i d'“un home de principis ferms”. Conxita Mir va recordar la seva infinita erudició, ja de jove, sobre l’univers polític català del segle XX i la seva pulcritud i precisió. Riquer, principal impulsor de l’acte, el va definir com “el millor historiador del present” i “la persona que conec que sap més coses”. I Francesc Vilanova directament el va elevar als altars de “la galeria dels grans historiadors de la nostra Catalunya”.
Els periodistes tampoc no es van quedar curts. Esther Vera, directora de l’ARA: “Té una honestedat intel·lectual a prova de bomba i una extraordinària i civilitzada elegància pèrfida. Per al diari ha estat una benedicció”. Antoni Bassas va fer reviure a Salvador Alsius i Culla el 23-F que van viure junts a l’Autònoma: “Demà serem substituïts, tu per un brigada i jo per un sotstinent”, li va dir Culla a Alsius al marxar cap a casa. Joan M. Tresserras va explicar la història de la seva amistat, nascuda d’una inicial i severa topada ideològica. Mònica Terribas, que el va tenir 7 anys de tertulià, va lloar la seva capacitat de “construir coneixement amb els altres”. Josep Ramoneda en va fer el retrat psicològic i humà com “una persona d’ordre, en el millor sentit de la paraula”. I Vicenç Villatoro va acabar amb la frase que encapçala l’article i que havia inspirat l’acte.