Amb aquesta voluntat de canviar la manera com s’explica la història, des de l’ACPC s’impulsa el projecte Els ulls de la història. Una mirada immersiva sobre el patrimoni català, una experiència que proposa al visitant acostar-se als monuments de Catalunya a través de la realitat virtual i d’experiències immersives. Carme Bergés destaca, però, que la gran fortalesa d’aquest projecte és l’oportunitat que ofereix “per actualitzar i revisar els relats”, per després posar-hi aquestes eines tecnològiques que permeten aproximar aquests continguts a la ciutadania de manera més atractiva i accessible. És el cas, per exemple, de la Roca dels Moros del Cogul, on es reivindica el paper de les dones a la prehistòria basant-se en tota la recerca científica que hi ha i que ressitua les dones en el seu moment històric. Per la seva banda, a la cartoixa d’Escaladei s’ha apostat per introduir la perspectiva de classe a través de la figura de Joaquim Juncosa, artífex de la decoració de l’església. Els pròxims monuments a sumar-se al projecte seran el castell de Miravet, que descobrirem amb els ulls d’un infant, o Sant Pere de Rodes, treballant-lo a partir d’una dona que va viure al jaciment de la Santa Creu.
La història també la van fer elles
L’ARA i el departament de Cultura de la Generalitat aposten per donar a conèixer el nostre patrimoni monumental amb perspectiva de gènere
BarcelonaLa història que coneixem massa sovint es basa en la versió que han explicat els homes i, especialment, els homes poderosos. Això vol dir que, en certa manera, ens hem estat perdent la meitat de la història, aquella que té a veure amb les dones. Amb la voluntat d’intentar revertir aquesta realitat, el diari ARA i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC) posem en marxa aquest mes de gener una nova sèrie d’articles que tenen com a objectiu, precisament, fer valdre la participació de les dones en la història a partir de la seva vinculació a una trentena d’espais i monuments emblemàtics del país.
Amb aquesta voluntat, els reportatges es fixaran en una trentena de monuments d’arreu del país i, a través seu, en personatges femenins que han sigut transcendentals en la seva evolució i que massa sovint han estat invisibilitzats. Així, per exemple, tot visitant la col·legiata de Sant Pere d’Àger descobrirem tot el poder que va ostentar Arsenda d’Àger; vinculada al monestir de Sant Joan de les Abadesses, coneixerem la figura d’Ingilberga, última abadessa del lloc; passant per Reus visitarem la Casa Navàs, on va viure Josepa Blasco, artífex d’aquest magnífic exemple de l’obra modernista de Domènech i Montaner; o passejarem per la Tàrraco romana amb Fulvia Celera, una dama de l'aristocràcia local que va ocupar el càrrec de sacerdotessa flamínica.
Els últims anys ha anat creixent el nombre d’investigadores i investigadors que treballen amb perspectiva de gènere, amb una nova mirada feminista que ha de servir per explicar la història de manera completa. En aquest sentit, Carme Bergés, cap de l’Àrea de Monuments i Jaciments de l’ACPC, explica que tot i que és cert que s’està fent molt bona feina en matèria de recerca, han detectat “que encara costa traslladar tota aquesta recerca que fa valdre el paper fonamental de les dones en la història a l’actualització i reconversió de relats. Cal que aquest esforç tingui una traducció estructural que transformi realment com expliquem i entenem la història i que permeti ressituar i reivindicar el paper de les dones”.
Per a Bergés, aquest canvi no ha de passar únicament per parlar en clau femenina i fer actuacions puntuals que posin al centre les dones, sinó que l’objectiu ha de ser que formin part amb normalitat del discurs general de monuments i museus. En aquest sentit, afegeix que des de l’ACPC es treballa “per la introducció d’una perspectiva de gènere i de classe": "És a dir, treballem des d’un feminisme interseccional, no només per fer entrar les dones a la història sinó també tots aquells col·lectius minoritaris i minoritzats que no han estat mai protagonistes de la història”.
Així, reclama poder parlar del vençut i no només del vencedor, de la microeconomia i no només de la macroeconomia, “o de la quotidianitat i no només de la gran història més masculinitzada i que es basa sovint en l'èpica en lloc de les petites històries que ens ajuden a explicar-nos com a col·lectivitat i que ens permeten connectar de manera més directa i vivencial”. En definitiva, reivindicant també nous relats i nous patrimonis que permetin que el conjunt de la ciutadania se senti interpel·lada i que contribueixin a sacsejar concepcions preestablertes.
Transformar la història
La cap de l’Àrea de Monuments i Jaciments de l’ACPC remarca que mirar la història amb perspectiva de gènere i de classe suposa "transformar i remoure com expliquem els fets històrics i a partir de quins protagonistes ho fem, però sobretot demana fer un canvi en la metodologia historiogràfica": "Fins ara s’ha estudiat la història des de les fonts oficials, que reforcen els discursos dominants. Per això cal aquest canvi radical en la forma d’estudiar la història, reivindicant tota una sèrie de fonts que fins fa pocs anys han estat menystingudes", com la correspondència privada, els llibres de comptes d’una casa, àlbums fotogràfics o determinats objectes quotidians que només s’havien mirat com a objectes artístics, aïllats del seu ús i funcions i d’aquelles persones que els van utilitzar i que, amb aquesta nova mirada, ens poden aportar una informació significativa.
“Com a gestors patrimonials hem d’entendre que la introducció de la perspectiva de gènere ha de ser una tasca transversal que ha de recórrer tots els àmbits de treball, des de la documentació i estudi de les nostres col·leccions patrimonials, fins a l'atribució de valor que ens ha de permetre decidir, de manera conjunta, polítiques d'adquisició, de conservació i restauració, de comunicació i difusió”, conclou Bergés.