La història de Bruce Springsteen es pot seguir a partir dels seus concerts a Catalunya, si més no des del 1981. Després d'aquell capítol n'han vingut molts més, alguns de tan especials com el que documenta el retorn de la E Street Band el 1999. La següent pàgina s'escriurà el 17 i el 18 de maig a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, l'escenari dels dos concerts barcelonins d'una gira europea que comença avui a Sevilla.
21 d'abril del 1981
Palau d'Esports de Barcelona
Només unes 7.000 persones han pogut explicar que van ser testimonis del primer concert de Springsteen a l'Estat, una de les quals és Loquillo, que anys després ho va recordar a la cançó 21 de abril . El cineasta Manuel Huerga, que tampoc no se'l va perdre, va penjar a YouTube uns vídeos d'aquella actuació, que formava part de la gira de presentació de The river (1980), amb la E Street Band a ple rendiment. Entre les 26 cançons del repertori hi va haver espai per a versions de Creedence Clearwater Revival (Who'll stop the rain? ) i Woody Guthrie ( This land is your land ). I l'últim tema del concert va ser Rockin' all over the world , de John Fogerty. Tot feia pensar que Barcelona també formava part d'aquell món.
3 d'agost del 1988
Camp Nou
Durant el concert del 1981 Springsteen va dir als espectadors del Palau d'Esports que els duia al cor. Però les entrades no s'havien exhaurit i el Boss no va incloure l'Estat en la gira de Born in the U.S.A. (1984), que sí que va passar per Montpeller, on Springsteen va saludar la gent que hi havia anat des d'Espanya. El segon concert a Barcelona del de Nova Jersey va ser l'últim del tour de Tunnel of love (1987). Per primera vegada el Boss va parlar en català. "Hola, Barcelona! Ja sóc aquí!", va dir amb to presidencial davant 80.000 espectadors. L'actuació va durar quatre hores -inclosos 30 minuts d'intermedi- durant les quals va homenatjar la música negra a cop de versió i es va acomiadar cridant "Us estimo". Era l'Springsteen enamorat de Patti Scialfa i que unes setmanes després rebia una demanda de divorci dels advocats de la seva dona, Julianne Phillips.
10 de setembre del 1988
Camp Nou
Amnistia Internacional va celebrar el 40è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans amb una sèrie de macroconcerts, amb Springsteen i la E Street Band com a caps de cartell. A Barcelona també hi van actuar El Último de la Fila, Peter Gabriel, Sting, Tracy Chapman i Youssou N'Dour. El Boss va fer un concert d'una hora i mitja, amb grans èxits i peces de Bob Marley i Bob Dylan.
3 i 4 de juliol del 1992
Plaça de toros Monumental
Springsteen va viure una època més aviat grisa arran de l'edició simultània l'any 1992 dels discos Human touch i Lucky town . La gira pertinent es va fer en espais més reduïts: a Barcelona va omplir dues vegades la Monumental, amb més de 16.000 persones per nit. Springsteen defensava les noves cançons sense la E Street Band, i el resultat no va ser prou reeixit. A mesura que la gira avançava, anaven caient del repertori cançons d'aquells discos.
11 de maig del 1993
Estadi Lluís Companys
La gira de Human touch i Lucky town va tenir una segona part en grans estadis, que a Barcelona va reunir 56.000 espectadors a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. El Boss, agraït per la fidelitat del públic català, no es va estar de donar les gràcies als fans "per la seva devoció" i per tractar-lo com un "germà". Algunes cròniques el van tractar com ho fa el germà gran que renya el petit quan no va pel bon camí. Enyoraven la E Street Band, enyoraven el rock. Springsteen en va prendre nota, però abans tenia un pla.
6 i 7 de maig del 1996
Teatre Tívoli
Springsteen considera que la idea dels Estats Units és la d'una càrrega compartida. Per això va escriure cançons com Nebraska (1982) o algunes del recent Wrecking ball (2012), en què parla de l'Amèrica que malviu instal·lada en la desesperança. Quan va publicar The ghost of Tom Joad (1995) el cinisme recomanava arrufar el nas davant una estrella del rock que es presentava com la veu dels danys col·laterals del capitalisme. El debat podria durar hores. L'única certesa és que Springsteen va trobar la inspiració en dos llibres: El raïm de la ira, de John Steinbeck, i Journey to nowhere: the saga of the new underclass , de Dale Maharidge i Michael Williamson. Per explicar-ho en directe va muntar una gira per teatres en què tocava sol. El Tívoli es va omplir amb els que van ser prou ràpids per presentar-se abans de les 10 de matí del 2 de maig a la botiga Planet Music del carrer Mallorca. El Boss, convertit en trobador dels desclassats, va demanar "silenci i concentració", i va anar tocant les cançons de The ghost of Tom Joad i adaptacions acústiques de peces com Nebraska i Born in the U.S.A.
9 i 11 d'abril del 1999
Palau Sant Jordi
Els que demanaven que Springsteen tornés amb la E Street Band van veure ateses les seves pregàries el desembre del 1998. La notícia va eclipsar el llançament de Tracks , una capsa de quatre CD que rescatava gravacions inèdites. El Boss va decidir recuperar Clarence Clemons, Max Weinberg, Garry Tallent, Danny Federici, Steve van Zandt i Nils Lofgren. Homes de confiança, homes del carrer E. Amb ells va muntar una gira que va començar a Barcelona. La comunió entre la ciutat i Springsteen venia de lluny, però des d'aquells concerts al Sant Jordi, que molts aficionats recorden com els millors de l'autor de The river , la relació s'ha convertit en incondicional, a vegades fins al paroxisme. A més a més, el culte a Springsteen sumava nous fidels entre les generacions que no havien nascut l'any 1981.
16 d'octubre del 2002
Palau Sant Jordi
La gira del 1999-2000 va reactivar la carrera de Springsteen com a estrella d'un rock construït sobre valors tradicionals vinculats a la connexió amb el públic: passió, sensació de viure un moment únic, exhibició de resistència física després dels 50 anys. I, de sobte, l'11-S. La reacció va ser el disc The rising (2002). La primera part de la gira va reservar una data especial a Barcelona. La MTV va retransmetre part del concert en directe i l'enregistrament es va editar en DVD: Live in Barcelona .
17 de maig del 2003
Estadi Lluís Companys
Set mesos després del concert al Sant Jordi, el Boss i la E Street Band van tornar a Barcelona per defensar The rising davant d'un públic entusiasmat. "Gràcies pel suport constant a la nostra música", va dir Springsteen. En declaracions a El Periódico , el músic de Nova Jersey va explicar que el que més li agrada del públic de Barcelona és "la seva falta absoluta de cinisme".
1 de juny del 2005
Palau Olímpic de Badalona
Springsteen va participar en la gira Vote for change , que demanava el vot per al candidat demòcrata John Kerry, rival de George W. Bush en les eleccions presidencials del 2004. Kerry va perdre i el Boss va filtrar el seu malestar al disc Devils & Dus t (2005), algunes cançons del qual les havia escrit durant la gira de The ghost of Tom Joad . El concert de Badalona va aplegar 8.000 persones. Davant d'elles, l'Springsteen cantautor folk i admirador de Guthrie, però també capaç de versionar Dream, baby, dream de Suicide.
14 de maig del 2006
Palau Olímpic de Badalona
Badalona s'ha convertit en l'escenari dels concerts especials. Allà hi va presentar We shall overcome: the Seeger sessions (2006), el seu homenatge al folk militant de Pete Seeger. El govern de Bush, la guerra de l'Iraq i la mala gestió del desastre del Katrina van radicalitzar la postura de Springsteen, que, per homenatjar Seeger, va reunir una mena de big band folk. L'esperit, tot i la contundència política de les lletres, va ser festiu: "Aquesta nit ens divertirem!", va dir.
24 d'octubre del 2006
Palau Sant Jordi
Després de l'èxit de la primera part de la gira, Springsteen va continuar l'homenatge a Seeger amb més concerts, un dels quals va omplir el Sant Jordi. El Boss va posar d'acord 20.000 persones perquè cantessin i ballessin amb els himnes de Pete Seeger, el comunista més irreductible d'Amèrica!
19 i 20 de juliol del 2008
Camp Nou
La primera part de la gira de Magic (2007) no va passar per Barcelona, però sí la segona, i de quina manera: omplint dues vegades el Camp Nou, un nou rècord per al Boss. Una de les singularitats del doblet és que el repertori va ser significativament diferent cada nit. I la política, que continuava com a subtext, va quedar eclipsada per l'enormitat de l'espectacle. La següent gira, la de Working on a dream (2009) i del suport a Obama, no va tenir escala a Barcelona, però sí a Benidorm, el 30 de juliol del 2009.