La història secreta d''Argo'

BarcelonaJohn Bruno, especialista en efectes visuals -quatre vegades nominat a l'Oscar i guanyador el 1990 per Abyss- , va descobrir fa uns mesos que havia format part d'una operació secreta per rescatar uns diplomàtics durant la crisi dels hostatges de l'Iran del 1979. La revelació va arribar mentre era al cinema, tot veient el tràiler d'un nou film de Ben Affleck anomenat Argo . "El títol em resultava vagament familiar, però quan van esmentar John Chambers vaig fer el clic", explica Bruno per telèfon des de la seva casa a Los Angeles.

John Chambers era l'especialista en maquillatge d'efectes especials -Oscar per El planeta dels simis - que, com relata el film d'Affleck, el 1979 va ajudar l'agent de la CIA Tony Mendez a posar en marxa la producció d'una pel·lícula de ciència-ficció, Argo . El projecte no es va arribar a fer realitat perquè no era necessari: tot plegat era una tapadora per encobrir el rescat d'uns diplomàtics nord-americans amagats al consolat canadenc de Teheran. Mendez -que a la pel·lícula interpreta Affleck- va viatjar a l'Iran fent-se passar per un productor del film a la recerca de localitzacions, va recollir els diplomàtics i va marxar sense problemes. I l'operació es va mantenir en secret durant dècades fins que la CIA va desclassificar els fets i la pel·lícula d'Affleck -titulada igual que la falsa producció del 1979- va revelar al món la veritat sobre aquell rescat.

O gairebé tota la veritat. Perquè entre les moltes llicències històriques que es pren el guió -la persecució final a l'aeroport, el fictici productor que interpreta Alan Arkin, etc.-, una afectava directament John Bruno. "Els crèdits d' Argo es refereixen al personatge que treballa a la falsa productora fent il·lustracions i storyboards com Jack Kirby [el llegendari autor de còmics de superherois], però no és correcte -revela Bruno-. Kirby va fer il·lustracions per a un projecte fallit anomenat Lord of light , el guió del qual va ser utilitzat per Chambers i Mendez per a la seva producció fantasma rebatejat com a Argo . Però qui van contractar per fer els dissenys de personatges i escenaris vaig ser jo".

Una feina sospitosa

Però com va arribar a involucrar-se Bruno en aquest complot? I, sobretot, com és possible que trigués 32 anys a assabentar-se de la veritat? "En aquell temps, jo intentava obrir-me camí en el cinema com a maquillador d'efectes especials i John Chambers era el meu mentor -recorda Bruno-. De tant en tant, quan jo no estava treballant, ell m'oferia petites feines de maquillatge i sempre pagava en metàl·lic".

Una d'aquelles feines va consistir a fer unes il·lustracions per a una pel·lícula de Chambers anomenada Argo . "Vaig compartir una oficina durant dues o tres setmanes amb el John, el productor Robert Sidell i la seva dona, que contestava el telèfon. Era una oficina d'un edifici que feia cantonada amb Sunset Boulevard. No recordo que tingués pòsters a les parets. Jo m'asseia en un racó i dibuixava a llapis o carbonet el que em deia el John, sobretot dissenys de personatges i de maquillatges especials. En teoria eren per a l'equip de producció que buscava localitzacions al Pròxim Orient. Recordo que hi havia una cafetera i que de vegades feia cafè. Res extraordinari. Una feina més".

L'única pista que podria haver fet sospitar Bruno que allò no era el que semblava va ser l'aparició d'un estrany individu. "Era un home vestit amb camisa blanca i pantalons foscos i portava un maletí ple de bitllets de 100 dòlars. En va treure un feix i em va pagar per avançat. Allò no semblava gaire legal, però el John va assegurar-me que tot era correcte". Pel que explica Bruno, sembla que aquell home havia de ser Tony Mendez. "Segurament. Però no puc estar-ne segur. Fa 32 anys! Vaig escriure-li una carta preguntant-l'hi, però encara no m'ha contestat", diu.

En la pel·lícula, els storyboards i els dissenys juguen un paper determinant en la part final de la peripècia, i possibiliten in extremis la fugida dels personatges. I el film conclou amb un pla d'un storyboard . "Jo no sé què va passar amb les meves il·lustracions -confessa Bruno-. El John se les va emportar un dia i no les vaig tornar a veure. Potser ni tan sols van arribar a les mans de Tony Mendez". Bruno sospita que en realitat no el necessitaven per a res. "Al cap i a la fi, tot era un frau. Però havien de tenir algú allà fent dibuixos perquè semblés real. I suposo que el John em volia donar un cop de mà", barrina.

La medalla d'or de Chambers

Un dia Chambers i Lydell es van presentar molt somrients i van dir: "S'ha acabat, ja han marxat". Bruno va suposar que es referien a l'equip que feia localitzacions. "Després va dir que la pel·lícula estava aturada o cancel·lada i allò va ser tot".

Després d' Argo , i gràcies a Chambers, Bruno va conèixer el director John Landis i va treballar amb ell en films com Schlock i Un home llop americà a Londres . Després va marxar a Mont-real a dirigir escenes del film animat Heavy metal i en acabar va tornar a Los Angeles i va fer una visita a Chambers. "Em va preguntar si volia veure una cosa especial. Va dir: «Sé que ets un americà lleial i no diràs res a ningú», i va mostrar-me una medalla d'or. «És l'honor més alt que pot rebre un ciutadà americà per un servei al país». I va afegir que n'estava més orgullós que de l'Oscar per El planeta dels simis . Vaig preguntar-li com l'havia aconseguit, però em va assegurar que no m'ho podia dir".

La descoberta de la seva implicació en la trama d' Argo ha revifat en Bruno els records del seu amic Chambers, mort el 2001. "Era una persona molt noble i divertida, i un geni del maquillatge cinematogràfic. Sempre vestia de blanc i era molt carismàtic, un d'aquells personatges més grans que la vida. Sovint viatjava a Washington i, segons deia, hi ensinistrava agents de l'FBI a posar-se perruques, maquillatge, barbes postisses, etc., per canviar l'aparença. Però m'imagino que, en realitat, els seus alumnes eren de la CIA". Bruno està encantat amb el retrat que John Goodman fa de Chambers a la pel·lícula d'Affleck. "Em va fer somriure. I a John Chambers també li hauria encantat -assegura-. I que consti: és veritat que el John deia Argo fuck yourself -acudit recorrent del film-. Moltes vegades".

A partir dels anys 80, Bruno es va especialitzar en efectes visuals i va treballar en films com Caçafantasmes i Poltergeist , i es va convertir poc després en col·laborador freqüent de James Cameron i participant en films seus tan importants en el camp dels efectes com Terminator 2 , Titanic o Avatar . No ha guanyat l'Oscar per casualitat. "Em fa una mica de vergonya parlar de tot això. Conec molta gent involucrada en la pel·lícula de Ben Affleck i quan els explico que jo vaig ser allà, sempre em pregunten: «Al rodatge?» Suposo que seria més elegant no parlar-ne. Però quan la pel·lícula va triomfar als Oscars vaig dir-me: «Què coi. Jo hi era!»"