L'art de Joan-Pere Viladecans il·lustra la història catalana

BarcelonaJoan-Pere Viladecans és un bon conversador sobre la seva obra, com torna a demostrar amb motiu de la publicació de Catalunya. Història d'una nació, la versió de bibliòfil i actualitzada publicada per l'editorial Base del conegut assaig de l'historiador Jaume Sobrequés Història de Catalunya. També fa broma d'ell mateix i diu que té "mala fama" a les impremtes perquè és molt exigent i dona molta feina als tècnics per obtenir els millors resultats. "La nomenclatura de les impremtes és semblant a la del mar, n'has de saber parlar l'idioma", explica.

La trajectòria de Viladecans en el món del llibre és llarga. Va fer les portades de Llibres del Mall i ha fet obres per a llibres de Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu i Edgar Allan Poe. Tot i la seva experiència, admet que Història d'una nació va ser tot un repte. "No volia ni ideologitzar ni ser narratiu, sinó suggerir. Quan l'autor o l'artista s'expliquen en excés, estan tallant la capacitat del lector o de l'espectador d'interpretar. No crec en les il·lustracions, crec en un acompanyament", explica. Un altre desafiament va ser intervenir en els marges del text amb pinzellades, marques i signes, que ell anomena "accents", perquè les pàgines no fossin massa feixugues. "Es tracta de crear una acció estètica paral·lela al text", diu Viladecans. Pel que fa a la trentena d'obres, evoquen "el territori, els costums, la flora i la fauna i altres temàtiques més puntuals de caire social" des de la prehistòria fins a l'1-O, per a les quals va fer servir tots els recursos que tenia a l'abast, des de collages amb filferros i cargols de mar fins a jocs amb textures com les del rovell o les cremades en el paper. "No dic mai que m'he donat al màxim perquè quan acabo una obra sempre em quedo amb l'angoixa que no ho he donat tot. Això em crea períodes d'angoixa i a la vegada em fa progressar", explica Viladecans.

Records històrics i personals

La primera obra del llibre està protagonitzada per un escorpí, corresponent al signe zodiacal de Catalunya. "I així ens va, perquè a vegades tenim una manca d'autoestima que no ens benefica gens", lamenta l'artista. D'altres, com la dedicada a l'execució de Salvador Puig Antich, apel·len a la seva memòria personal: "Alhora que treballo, recordo, tant de l'extensíssima història de l'art com de la meva història personal i familiar".

Com sempre que fa un llibre, Viladecans hi treballa exclusivament, i a Catalunya. Història d'una nació hi va dedicar un any. "L'obstinació permanent que tenia era que en les obres hi hagués una part de pensament, però sabia que només funcionaria si eren reeixides estèticament", diu. Algunes de les imatges són icòniques, com una gran falç, evocadora d'Els segadors, i la maleta envoltada de fletxes dels anys de l'exili dels vençuts de la Guerra Civil. També ho són el mapa de Catalunya en groc amb un filferro a sobre que denuncia la repressió de l'Estat, i unes formes negres serpentejants que semblen amenaçar una espiga de blat en l'aparat dels últims anys de la història catalana. Malgrat tot, Viladecans deixa en l'aire confirmar a què correspon la R de l'última, si a la inicial de República o a la de Resistència.

De Catalunya. Història d'una nació se n'han fet dues edicions: una de 890 exemplars amb un preu de 1.490 euros i una altra amb un gravat de l'artista que costa 1.890 euros. El llibre es va acabar d'imprimir just abans del confinament i la pandèmia va ajornar-ne la signatura dels exemplars i l'exposició dels originals. El confinament va ser una experiència dura per a l'artista, que ara treballa en una sèrie sobre les llavors i les plantes que van venir d'Amèrica: "Ho vaig passar molt malament. Estava molt angoixat i molt trist, perquè veus que no hi ha futur i que res mai més tornarà a ser igual. D'altra banda, vaig tenir el dolor i la pena immensa de veure com els vells, que van lluitar per donar-nos un futur millor, són els que més han cregut i han mort sols. Això és el pitjor que li pot passar a algú, pràcticament els han deixat abandonats", conclou.