'High maintenance': la sèrie que més estima Nova York (i la marihuana)

Ben Sinclair i Katja Blichfeld per a la HBO

En emissió a HBO España

En l'últim episodi de la tercera temporada de High maintenance, un guia turístic amb un discurs gens rutinari explica al grup que l'acompanya els orígens de Nova York i com la seva situació geogràfica ha convertit la ciutat en un constant repte urbanístic. I seguidament ofereix una de les millors i més inesperades definicions del caos de cotxes en hora punta: “El trànsit és espiritual, és l'eina que fa servir la ciutat per ensenyar a tenir paciència a una població clarament addicta a la impaciència”. El personatge, encarnat per un famós guia real, Timothy Speed Levitch, fa una aparició fugaç en una sèrie que no disposa de protagonistes principals. Però representa a la perfecció el que aconsegueix High maintenance: retratar personatges sempre interessants a través dels quals se'ns mostra una cara gens típica i més profunda de Nova York.

High maintenance pivota al voltant d'una figura recurrent i sense nom específic (Ben Sinclair), un venedor de marihuana a domicili que es desplaça pels carrers de Brooklyn i rodalia amb bicicleta. Ell és el fil conductor que enllaça les històries de novaiorquesos diversos, sempre diferents en cada episodi. Creada pel mateix Sinclair i Katja Blichfeld, la ficció va engegar el 2012 com una websèrie que aprofitava molt bé la brevetat de les entregues per oferir instantànies molt afinades d'uns personatges que no necessitaven de tot un arc dramàtic per deixar empremta. Fins que HBO va fitxar la parella perquè desenvolupessin High maintenance com a sèrie convencional. Ja porta tres temporades i aquest 8 de febrer estrena la quarta.

En el pas a format estàndard, Blichfeld i Sinclair han mantingut aquella llibertat estructural que tan bé funcionava a la websèrie: els episodis segueixen sent independents i molts es divideixen en dues històries. Alhora, alguns personatges han anat convertint-se en clients habituals que reapareixen al llarg de les temporades: l'Evan (Avery Monsen), un aficionat a la màgia asexual; Homeless Heidi (Greta Lee), una espavilada que es lliga homes per aconseguir un sostre; el grup de feministes queers militants que es repensen això de tenir un home de subministrador; el Patrick (Michael Cyril Creighton), el fan de Helen Hunt mig enamorat del protagonista que no gosa sortir de casa; o la parella d'imbècils (el repartidor els té registrats com a “assholes” a l'agenda del telèfon) que encarnen el pitjor de cert narcisisme bitchy urbà.

Contracultura fumeta

Sense moure's en el registre d'humor típic de la comèdia fumeta, High maintenance entronca amb la reivindicació de cert estil de vida contracultural que sempre han exemplificat aquest tipus de films i sèries amb marihuana. I als creadors no els cal fer discursos explícits perquè quedi clar que hi ha una militància en la feina del protagonista. En un episodi es nega a ampliar el negoci per poder seguir amb la seva manera de fer les coses, a escala humana. Visita els clients a casa seva i hi manté un vincle de proximitat. El ritme amb què es mou per Nova York, sense les presses d'aquell trànsit de què parla el guia de l'últim episodi, li permet compartir o fer-nos compartir trossos de la vida de totes aquestes persones. High maintenance, a més, també és una de les poques sèries (i pel·lícules) en què es representa la diversitat del sexe i la nuesa d'una manera quotidiana, alliberadora i plaent. La sèrie viu Nova York encara com aquella idea de ciutat que permet crear espais comunitaris, llocs de trobada i compartició on viure més enllà de les imposicions del sistema dominant.