‘High life’, l’odissea a l’espai de Claire Denis, Pattinson i Binoche

Sant SebastiàEl guirigall que es va organitzar a Sant Sebastià el 2015 amb High-rise de Ben Wheatley o l’any següent amb la polèmica Nocturama de Bertrand Bonello té aquest any un relleu a l’altura. High life, la incursió en la ciència-ficció de la prestigiosa cineasta francesa Claire Denis, va polaritzar violentament la premsa acreditada al festival. És el mínim que es mereix un film fascinant atapeït de conceptes de digestió lenta i imatges que juguen en una lliga diferent de la resta de la secció oficial.

Tota l’acció té lloc en una nau espacial de fascinant disseny rectangular que funciona com a vehicle d’exploració galàctica pilotat per criminals convictes que van acceptar la missió com a alternativa a la presó o la mort. Un d’ells és Robert Pattinson; el film arrenca amb ell i una nena de mesos com a únics tripulants de la nau, explorant el seu vincle a l’estil del Malick de L’arbre de la vida. A través de flash-backs coneixerem la resta de la tripulació i, sobretot, la seva “sacerdotessa de l’esperma”, una Juliette Binoche obsessionada per reproduir la vida a l’espai i que resol les seves pròpies necessitats en la que segurament és l’escena de sexe més boja de la seva carrera. High life reflexiona sobre la continuïtat de la vida amb una ambició digna del Solaris de Tarkovski: ciència-ficció filosòfica de línia dura, un gènere que té els seus fans però que no sempre provoca l’èxtasi dels jurats de festivals.