'Un héroe': Asghar Farhadi, mestre de la faula moral o cineasta tremendista?

'Un héroe'

(2,5 estrelles)

Direcció i guió: Asghar Farhadi. 127 minuts. França i Iran (2021). Amb Amir Jadidi, Abolfazl Ebrahimi, Mohsen Tanabandeh. Estrena als cinemes

Amb dos Oscars de Hollywood al sarró –per Nader i Simin, una separació i El viatjant–, Asghar Farhadi ha esdevingut la figura més prominent del cinema iranià contemporani, incorporant una contundent densitat dramatúrgica a la rigorosa proposta de cinema realista que van promoure el ja mort Abbas Kiarostami o Jafar Panahi, que arrossega una condemna d’inhabilitació per fer cinema imposada pel govern de la República Islàmica. Les pel·lícules de Farhadi acostumen a oferir una mirada crítica cap a la preeminència de l'orgull d’origen patriarcal en el teixit social iranià, mentre que Un héroe, el seu últim film, denuncia la corrupció del sistema penitenciari i mostra les ombres d’una jurisdicció que et pot dur a la presó per un petit deute econòmic.

Més enllà d’aquest vessant social, el cinema de Farhadi sempre acaba posant el focus en la feblesa moral dels seus protagonistes. En el cas d’Un héroe parlem d’un presidiari que es deixa portar per l’onada d’atenció mediàtica que genera una bona acció (decideix tornar unes monedes d’or trobades al carrer durant un permís), però que després, dominat per la impulsivitat, no sap com enfrontar-se a l’adversitat. Farhadi juga a amuntegar una col·lecció de cops de sort i mala fortuna com si estigués escrivint una novel·la hereva de Dostoievski. El problema és que, en la pantalla, aquesta estratègia llueix com un exercici dramàtic tremendista i maniqueu.