“Hem sigut capaços de fer tot el que ens sortia de dins”

BarcelonaTal com van anunciar fa uns mesos, Standstill pleguen, i s’acomiaden amb dos concerts a la sala Apolo de Barcelona els dies 1 i 3 d’octubre. “Hem pensat que el més sensat no és fer un gran muntatge sinó tocar un repertori ampli que sigui representatiu”, explica Enric Montefusco, cantant, compositor i líder del grup barceloní. “Pleguem amb la sensació d’haver connectat amb molta gent i de sentir-nos acompanyats, i també amb la consciència tranquil·la d’haver sigut capaços de fer tot el que ens sortia de dins, tot i la dificultat i el risc, que deunidó, perquè ens ha dut problemes econòmics, sentimentals i de context, amb escenes que se’ns han girat en contra”, diu.

Enrere queden set discos, més de cinc-cents concerts i una trajectòria de dinou anys que podien haver sigut només un parell. De fet, Standstill havien previst desaparèixer el 1999. Eren un grup d’amics quan “la vida va a començar a actuar” i dos membres de la banda “es van despenjar, perquè no tenien la mateixa inquietud”, recorda Montefusco. “Acabàvem de treure el primer EP, The tide, i vam decidir que faríem un últim concert al festival de hardcore de Sant Feliu de Guíxols -afegeix-. I ens vam trobar allà una energia i una recepció tan especial i tan bèstia que vam adonar-nos que, si ho deixaven dos, ja n’agafaríem dos més i seguiríem endavant”. I al cap de poc temps ja estàvem fent una gira per Europa. “Tocàvem molt també perquè tocàvem a qualsevol lloc i en les condicions més extremes. A vegades dormíem al terra d’una cuina. Era tota una aventura que depèn com enfoquis la música potser no estàs disposat a passar, però per a nosaltres era la nostra vida i el nostre lloc. Toques molt més i aprens molt més”, diu.

Música i arts escèniques

La història és una recerca constant d’un espai propi que té molt a veure amb la recerca personal i artística de Montefusco i amb l’aposta per l’autogestió. És el camí que va del disc The ionic spell (2001) a Dentro de la luz (2013), i d’espectacles com Desencuentros (2004) a Cénit (2013), on l’element escènic cada vegada era més rellevant. “Quan vam publicar el primer disc, estudiava una cosa que no m’agradava, econòmiques, i estava en un entorn frustrant, sense cap horitzó. I aquella frustració i ràbia és en aquell disc”, explica un músic a qui les arts escèniques van canviar la vida. Una cosa era quedar-se a la casa ocupada amb “tots els que estan fotuts dient-nos els uns als altres que estem fotuts”, i una altra veure que hi havia gent com el creador escènic Rodrigo García, persones “amb talent, intel·ligència i tenacitat” capaces de tirar endavant projectes artístics políticament actius. “No sóc tan polític i tan explícit com el Rodrigo García, però veure’l em va ajudar a entendre que hi havia un camí. Va ser tot un referent”, recorda.

Standstill pleguen, però Montefusco seguirà aprofundint la relació amb l’univers escènic. Admirador de Carles Santos, Jan Favre i Jan Lauwers, “per dir-ne tres”, un dels pròxims projectes de Montefusco és dirigir un espectacle que s’estrenarà al Grec l’any que ve. “Però la part musical no la vull deixar, i seguiré traient discos”, informa.