Hellboy, acció, terror i sang i fetge a ritme de 'heavy metal' i Rosalía
Crítica de la nova pel·lícula basada en el personatge de còmic creat per Mike Mignola
BarcelonaDirecció: Neil Marshall. Guió: Andrew Cosby. 120 min. EUA, Regen Unit i Bulgària. Amb David Harbour i Milla Jovovich.
La dècada passada Guillermo del Toro va reconvertir el còmic 'Hellboy' en un díptic que reivindicava el sentit de la meravella de Ray Harryhausen. El cineasta mexicà va deixar de banda les dosis de terror i la violència de les historietes originals de Mike Mignola i se'n va sortir prou bé: 'Hellboy 2: l’exèrcit daurat' (2008) capturava la fantasia i la màgia presents en el clàssic d’aventures 'Simbad i la princesa' (1958). En una aposta encertada, la nova encarnació del nen de l’infern –ara interpretat per David Harbour, el policia de la sèrie 'Stranger things'– dinamita la versió de Del Toro per servir un tebeo salvatge d’acció real ple de sang i vísceres que, atenció, es reinventa cada vint minuts per anar mutant en diferents pel·lícules.
'Hellboy', que té com eix central la lluita entre el bé i el mal dins d’un món dominat per l’ocultisme i els parapsicòlegs sobrenaturals, s’inicia amb un homenatge al·lucinant als films mexicans d’El Santo en què sona 'Malamente' de Rosalía, i finalitza amb una apocalipsi de foc i sang amb monstres gegants dignes de les ments retorçades de Clive Barker i Iron Maiden. El seu director, Neil Marshall, transforma l’imaginari de Mignola en un concert de 'heavy metal' satànic, i el resultat és una pel·lícula embogida i un futur títol de culte gràcies a troballes com la de Lobster Johnson, un heroi de serial 'pulp' que lluita contra els nazis.