'Haywire', el seriós divertiment de Soderbergh
BERLÍNAra que Angelina Jolie s'ha reinventat com a directora compromesa i diu que no es veu més en el paper d'heroïna d'acció, Steven Soderbergh postula la debutant Gina Carano com a relleu solvent de Jolie a Haywire , que ahir es presentava en primícia europea i fora de competició al Festival de Berlín, i té prevista l'estrena a l'Espana el 9 de març.
La proposta de Soderbergh té alguna cosa d'experiment de sèrie B: el cineasta construeix al voltant de Carano -exlluitadora d'arts marcials consagrada a la televisió nord-americana gràcies al xou American Gladiators - un vehicle cinematogràfic a la seva mida: un trepidant exercici de cinema d'acció, tremendament físic, en què Carano es fa un tip de ventar bufes a tothom qui es creua en el seu camí. És una operació que recorda a la que ja plantejava el director a The girlfriend expierence , però si allà explotava la sexualitat implícita de Sasha Grey -estrella porno de culte-, ara es tracta d'utilitzar el bagatge professional de Gina Carano per fer més creïbles les escenes de lluita i les persecucions, autèntica raó de ser del film.
No esperin gaire, per tant, del guió de Haywire , que es limita a oferir una variació lúdica i sense gravitas de l'esquema de la saga Bourne o de la primera Missió impossible : Carano fa d'una ex- marine que es dedica a operacions especials i que descobreix en plena missió que ella mateixa és l'objectiu a abatre. A partir d'aquest moment, acaba la missió i comença la venjança.
"Estic en una fase de la meva carrera en què em ve de gust fer pel·lícules divertides", explicava ahir Steven Soderbergh a Berlín, que té pendent d'estrena una comèdia sobre uns strippers masculins, Magic Mike . "El món ja en té prou de les meves pel·lícules serioses", afegia el cineasta, que a Haywire recupera el to juganer de la saga Ocean's eleven , i s'envolta aquí també d'un bon grapat d'intèrprets de renom: Antonio Banderas, Ewan McGregor, Michael Douglas, Channing Tatum i Michael Fassbender, últimament tan prolífic com el mateix Soderbergh, que fa només uns mesos estrenava l'apocalíptica Contagi . El director es va referir amb humor a la seva teòrica retirada, de la qual s'ha parlat tant: "Aquest és el meu consell: si algun cop us engateu amb Matt Damon, no digueu res que no estigueu disposats a repetir després davant la premsa. No n'hi ha per tant, és només que fa molt temps que faig una pel·lícula rere l'altra cada nou mesos i necessito descansar una mica".
'Barcelona connection'
Una de les particularitats de Haywire és que una de les primeres seqüències del film transcorre a Barcelona, així que als cinc minuts trobem Gina Carano perseguint un segrestador pels carrers del Barri Gòtic. "Barcelona és la ciutat més bonica que he vist mai -afirmava Soderbergh ahir- però no volia fotografiar-la com si fos una postal. És per això que no es veuen plans aeris ni edificis de Gaudí: ens cenyim al punt de vista de la protagonista, que no hi és precisament per anar a museus o galeries d'art".
A la seqüència barcelonina del film també hi participa Antonio Banderas, que descrivia així la seva col·laboració amb Soderbergh: "És com tocar amb un músic de jazz que sap perfectament el que fa i que, per tant, es permet improvisar". Banderas la clava: Soderbergh és un virtuós de la càmera que utilitza la història simplement com a motiu, a partir del qual aprofitar la presència de Carano per capgirar el llenguatge del gènere d'acció rodant les seqüències de lluita amb un realisme inusual. Això i la música de David Holmes, que ressuscita l'estil que practicaven John Barry i Lalo Schifrin als thrillers dels 60 i 70, fan de Haywire un divertiment sense pretensions molt recomanable.
