BarcelonaLa productora Isona Passola (Barcelona, 1953) serà la primera presidenta en els 161 anys d'història de l'Ateneu Barcelonès. Ha sigut l'única candidata que s'ha presentat a les eleccions, de manera que el nomenament és automàtic. Passola, que deixa la presidència de l'Acadèmia del Cinema aquesta primavera després de 8 anys, enllaçarà amb la seva etapa en una institució de la qual va néixer a prop i de la qual és sòcia des dels 16 anys. Al seu equip hi ha la crítica literària Lluïsa Julià, els experts en tecnologia Genís Roca i Ricard Faura, l'arquitecta Elisabet Cirici i la bibliotecària Teresa Mañà, entre altres.
Per què es presenta per presidir l'Ateneu?
— A mi m'hi presenten. M'ho demana el Jordi Casassas [president sortint] i em reuneixo amb el Genís Roca i el Ricard Faura, i ens proposem fer una candidatura unitària amb perfils professionals que puguin ajudar a rellançar l'Ateneu en l'etapa postcovid. A mi em permet anar més enllà del cinema, que vol dir abraçar la cultura en la seva totalitat. L'Ateneu és un lloc de difusió de la cultura fantàstic, al centre de Barcelona. Quan veig els presidents que ha tingut, Guimerà, Fabra, Maragall, Almirall... se'm posa la pell de gallina.
Serà la primera dona.
— S'hi ha d'estar a l'altura. Jo crec en la força de la societat civil. Des d'aquest tipus d'institucions estic avesada a fer molta feina en equip.
Com ha afectat la pandèmia un lloc tan presencialista?
— Moltíssim. L'any del covid ha sigut molt dur, i ha de tornar a agafar vida. No he vist el cens, però s'han donat de baixa un miler llarg de socis. Ara som uns quatre mil socis, però en podem ser molts més. Haurem de remuntar l'Ateneu econòmicament i rellançar-lo digitalment. Primer ens haurem de posar a resoldre el dèficit que té. Sense un mínim de recursos una entitat com aquesta no tira. L'Ateneu fa moltes coses, ara hem de tendir a l'excel·lència: no fer-ne tantes i fer-les molt potents.
S'esperava que no hi hagués competència?
— És el que buscàvem. En plenes eleccions del país, eleccions del Barça, ara havíem de fer campanya de l'Ateneu? Per això tenim gent de totes les altres candidatures, que fos capaç, oberta, transversal.
Quin paral·lelisme hi ha entre l'Ateneu i el país?
— Els ateneus han fet la cultura quan no hi havia estat en èpoques històriques de repressió. Avui tenen un sentit ple perquè la cultura té més sentit que mai però també s'ha de defensar més que mai, perquè l'hem delegada a les institucions i no li han donat la importància que li havien de donar. Els pressupostos de cultura fan molta vergonya. Un país que sempre s'havia definit a través de la cultura i encara demanem el 2% del pressupost. Farem un paper reivindicatiu, ha de ser un lloc de debat i de crítica, de modernitat i obert a la ciutat.