Hamlet entra al cinema Aribau

BarcelonaDes d'avui hi ha un Hamlet que té un cognom català: Aribau. Hamlet Aribau és el títol que Oriol Broggi ha donat a la nova posada en escena de la gran tragèdia shakespeariana que ha col·locat en un lloc insòlit, la sala gran dels cinemes Aribau. Sortint del tram més dur de la pandèmia, el director va sentir que tenia ganes de tornar a una obra "que es pregunta tantes coses" i que la volia situar en un espai en desús, que els obligués a reinventar-lo després de tot. Al final, el lloc escollit és una antiga sala de cinema que funciona, la més gran de Barcelona, amb 1.200 localitats, que s'estrena com a teatre. El lloc conserva la solera i aquella olor de butaca antiga –aquí es va estrenar fa 59 anys West Side Story– i s'ha pogut adaptar per convertir-lo provisionalment en un escenari a tres bandes de 380 localitats. L'obra estarà en cartell de l'1 de desembre al 30 de gener i està previst que pugui fer gira.

El gran atractiu és com es jugarà amb la pantalla gegant darrere d'una escena del tot despullada, que és una simple tarima amb graons. Broggi treu ferro al pes de les imatges per sobre del text, però el fet és que apareixeran a Hamlet fragments de pel·lícules de John Ford, Kurosawa, Chaplin, alguns fotogrames irreconeixibles i, per descomptat, núvols, un element habitual dels muntatges de la companyia resident a la Biblioteca de Catalunya. La Perla 29 ha arribat a l'Aribau amb tres camions de mudances. També hi ha portat aquells abrics llargs que li confereixen una atemporalitat contemporània. "Nosaltres som transmissors de Shakespeare. Podem buscar des d'on dir-lo, posar-hi un fum, un llum, però l'essència és la seva", afirma Broggi, volent dir que tranquils, que no és una proposta trencadora. Tot i això, hi haurà escenes que es gravaran en directe i es projectaran a la pantalla gran, de manera que l'escenari es convertirà també en un plató de cinema.

L'espai és la gran singularitat del muntatge, però també la joventut del repartiment. Hamlet l'interpretarà el jove Guillem Balart, que tot just el 2019 es graduava a l'Institut del Teatre i des de llavors ja ha protagonitzat al Grec la inauguració Carrer Robadors i l'any anterior Jerusalem –dues direccions de Julio Manrique– i abans havia fet amb el mateix Broggi Assedegats i La guerra no té rostre de dona. "Volia un Hamlet que no necessités entendre-ho tot, jo a la meva edat encara no l'entenc tot", diu Broggi. Buscava un personatge més "jove i desconcertat", "atordit" i "sotragat pels esdeveniments" que no pas el de l'anterior posada en escena, de fa dotze anys, protagonitzada per Julio Manrique.

"És difícil que algú pugui dir que té Hamlet ben definit. Jo no tinc ni idea de qui és, en el fons. M'agrada una cosa que deia Daniel Day-Lewis quan l'havia d'interpretar, i és que Hamlet és com escalar una muntanya. Al cim mai hi arribes, però l'important és el camí per on vas, desgranant què hi passa", diu Balart, de 28 anys. L'acompanyen, dels joves, Elena Tarrats (Ofèlia), Marc Rius (Laertes) i Sergi Torrecilla (Horaci), i dels grans, Toni Gomila (Poloni), Míriam Alamany (reina Gertrudis) i Carles Martínez/Ramon Vila (rei Claudi). L'obra, amb traducció de Joan Sallent, dura tres hores i vint minuts amb entreacte. "La realitat és molt complexa. A vegades necessitem sintetitzar i simplificar-ho tot amb un embut, però Hamlet permet explicar aquesta complexitat", diu Broggi, que assenyala el risc de la proposta i la complicitat de Balaña per tirar-la endavant.