‘Halloween kills’: un assassí en sèrie emmascarat esdevé una metàfora anti-Trump
Les noves escabetxades de Michael Myers s’allunyen del terror i flirtegen amb el ‘thriller’ d’acció itinerant amb resultats discrets
‘Halloween kills’
(2 estrelles)
Direcció: David Gordon Green. Guió: Scott Teems, Danny McBride i David Gordon Green. 105 minuts. Estats Units (2020). Amb Jamie Lee Curtis, Judy Greer, Andi Matichak i Will Patton. Estrena als cinemes
Michael Myers, l’assassí impassible de La nit de Halloween, va retornar als cinemes l’any 2018 a través d’una efectiva continuació directa de l'original que ignorava nou seqüeles, variacions i remakes. A l'estil de Halloween II, Halloween kills prossegueix el relat de la llarga nit que va començar al film previ. En aquesta ocasió, però, s’assaja una certa reorientació cap al thriller d'acció itinerant, nocturn i coral, amb moltes armes de foc, que sembla una inversió d’Anarchy. La nit de les bèsties: aquest cop són els protagonistes els que volen purgar l’antagonista. Myers es converteix en una mena de gruixuda metàfora anti-Trump, com a figura generadora d’un clima d’odi materialitzat en patrulles de vigilància i linxament.
El Halloween del 2018 incloïa algunes seqüències impactants, ocasionalment resoltes amb enginy o astúcia visual. Halloween kills conserva una certa cruesa i alguns esquitxos gore que l'allunyen del cinema de ganivetades per a (quasi) tots els públics, però les poques imatges destacables que ofereix tenen més a veure amb el cinema d'acció (quan un invulnerable Myers exerceix de cap de recursos humans que retalla la plantilla dels serveis d'emergència locals) que amb la generació de desassossec. Un desacurat no-final, que remet a una futura conclusió, contribueix a devaluar un resultat més aviat vulgar i formulari. I pot acabar de posar a prova la paciència dels aficionats.