¿Pensa com Matt Damon que Tierra prometida és una pel·lícula sobre la identitat americana?
La identitat americana és difícil de descriure. De què parlem, ¿de les pel·lícules de Clint Eastwood? La millor manera de descriure-la és com una cultura de grans corporacions. És el que més bé hem exportat a la resta del món. I la imatge que representa aquesta cultura és l'americana, la corbata i el maletí. Tot plegat, és molt trist.
¿ Tierra prometida parla sobre com l'Amèrica pobra és explotada per l'Amèrica corporativa?
Això ho diu un personatge, no jo. Jo he fet la pel·lícula treballant dins d'una estructura corporativa. I no és la primera vegada. Per a mi l'objectiu era retratar el comportament de les corporacions, no necessàriament dir que l'han de canviar o oferir les respostes correctes. Ara, no dic que el suggeriment no estigui sobre la taula. Hi ha alguns trets del funcionament d'aquestes estructures, que són extensibles a la personalitat americana, que són positius, però d'altres són infectes.
Un dels temes que aborda és la manera com la gent de ciutat i la del camp es veuen els uns als altres.
Sí, volíem trencar prejudicis. En la pel·lícula hi ha pagesos que diuen coses que normalment esperes que digui un graduat universitari liberal. Durant un temps vaig viure en una comunitat rural d'Oregon. Era com una illa, molt aïllada de la resta del món: una botiga de queviures, una benzinera, un cos de bombers voluntaris, etc. Però alhora tothom estava en contacte amb la resta de persones del lloc. No et pots imaginar que ridículs que semblem els de ciutat quan arribem carregats dels nostres prejudicis. És com els hipsters d'ara, que creen cooperatives com si fos la idea més original del món, com si al camp no haguessin existit des de fa centenars d'anys.
Com porta el fet d'alternar projectes molt experimentals amb d'altres més tradicionals?
M'agrada passar de projectes convencionals a d'altres que no ho són. I viceversa. M'agrada forçar els límits, però també tornar enrere per veure si encara queden límits. Tierra prometida és, òbviament, de les convencionals. Té un rerefons polític, sí, però en termes d'estil és clàssica. Però sovint, sobretot en festivals com el de Berlín, em fa por presentar un film tan clàssic.
El film ha rebut crítiques per la visió que dóna del mètode d'extracció del gas, el fracking .
Algunes persones han entès, equivocadament, que Tierra prometida és un film sobre el fracking , però no és així. I com que el moviment antifracking es percep com una cosa de les ciutats, la pel·lícula es percebia erròniament com a antifracking . Però nosaltres només volíem cridar l'atenció sobre el debat, no posicionar-nos en una postura.
No tothom sap que vostè i Matt Damon es van conèixer abans de L'indomable Will Hunting , al càsting de Tot per un somni . Com va anar aquella trobada?
Ell aspirava al paper que després va interpretar Joaquin Phoenix, un adolescent manipulat per Nicole Kidman, que no té cap interès real per ell. El problema era que amb el Matt hauria semblat que l'atracció era mútua. Vam estar a punt de canviar la història per poder fitxar-lo, però al final vam decidir no fer-ho. Li vaig dir que buscàvem algú més prim i dues setmanes després me'l vaig trobar i havia perdut un munt de quilos! Matt Damon és un dels actors més compromesos que he conegut mai.