Guinjoan: una imaginació musical increïble

PianistaJoan Guinjoan no només és un dels compositors i artistes més importants a escala internacional, sinó també un gran mestre i un amic de veritat. Hi vaig treballar sobretot entre el 2007 i el 2012, quan vaig fer la primera gravació de la seva obra pianística integral (Columna Música). També he ofert recitals amb la seva obra en uns quants països, com el cicle Carta Blanca amb què l'Orquesta Nacional de España (ONE) va retre homenatge al mestre el 2012.

Guinjoan, tant la seva figura com la seva obra, mereix projectar-se molt més en l’escena internacional, i ha estat un plaer i un deure moral aportar-hi el meu petit granet de sorra. La seva obra pianística, escrita sobretot entre el 1965 i el 2012, és una part fonamental del seu llegat com a compositor, i forma un corpus del més alt nivell dins la literatura internacional des de mitjans del segle XX. Va escriure cinc obres de gran format, quatre de les quals van ser escrites entre el 1976 i el 1980, en la seva etapa més avantguardista ('Dígraf', 'Divagant', 'Jondo' i 'Au revoir Barocco'). La darrera, 'Verbum (Genoma in musica)', del 2003, obre la seva última etapa i esdevé, en paraules del mateix compositor, la seva “obra essencial per a piano sol”, inspirada pel contacte amb personalitats científiques que van treballar en l'elaboració del mapa del genoma humà.

L'escriptura pianística de Guinjoan parteix de l’intèrpret –cal recordar que el mestre va ser concertista de piano abans de dedicar-se plenament a la composició–. Per tant, un tret fonamental i personalíssim del seu estil és l’experimentació amb les possibilitats del pianista: el virtuosisme brillant, l’exploració tan personal de colors i textures i, molt particularment, els procediments interpretatius que exploren la llibertat de l’intèrpret, i que no s’han desenvolupat d’aquesta manera en obres d’altres compositors. Un element fonamental són les seccions amb escriptura flexible, en què una mà repeteix lliurement i de manera quasi automàtica un grup de notes, i l’altra toca de manera independent música escrita estrictament, com si l’intèrpret tingués "dos cervells". Un altre procediment molt emprat pel mestre són els "raïms", els "clústers" i els grups de notes tocats amb el palmell de la mà. En resum, una infinitat de recursos i una imaginació musical increïble, tot al servei d’una obra pianística de primeríssim nivell artístic, que encara cal que es difongui i es descobreixi molt més àmpliament.