Guillem Clua entrevista Marta Buchaca
Marta Buchaca i Guillem Clua són dos dels màxims exponents de la nova dramatúrgia catalana. Escriuen, dirigeixen, fan guions i ara els demanem que s'entrevistin
G.C.|Per què tens pàgina web?
M.B.| Perquè sóc una dona pràctica, i és pràctic. En lloc de fer un e-mail d'una pàgina explicant qui ets poses un enllaç.
Vas començar escrivint, després vas dirigir... ¿El pas següent és produir-te les obres?
Doncs sí. Ara per ara tothom produeix sense diners, així que jo produeixo posant-hi la meva feina. Amb la meva pròxima obra, Losers, la idea és fer-ho així.
Qui és la persona que més t'ha influït professionalment?
Rafael Spregelburd. Em va fer entendre que el teatre no es podia escriure com una novel·la. Que s'havia d'acabar de fer el text a peu d'escenari i que havies de dirigir les teves obres. Des de llavors he dirigit totes les meves obres, i això que quan començava sempre deia que jo no volia dirigir. Em feia pànic la relació amb l'actor, i ara és el que m'agrada més de fer teatre.
¿Creus que escrius més bé quan ets infeliç?
Sens dubte. Quan sóc feliç no necessito respostes, simplement visc: faig l'amor, estimo, llegeixo, comparteixo, viatjo... És quan estic trista que necessito escriure per entendre el món.
Moltes de les teves obres van sobre l'amor. ¿Necessites fer-ho per poder-hi creure?
Sóc una romàntica de manual. Ara estic acabant Losers , que és una comèdia romàntica en dues parts: la primera, l'enamorament, i la segona, "el després". Totes les pel·lícules romàntiques acaben amb el petó dels protagonistes, però no en sabem res més. A Losers el repte és parlar de què passa després del petó. M'ho estic passant bomba.
Diuen que formes part d'una nova generació de dramaturgs i que estàs de moda. ¿T'agrada que et pengin etiquetes?
Que formem part d'una nova generació de dramaturgs és evident. ¿Però què és estar de moda? ¿Sortir als mitjans de tant en tant? Si estigués de moda viuria del teatre, i no és així.
Quan et donin un Max (i fixa't que no dic "si te'l donen"), ¿a qui li dedicaràs?
A la meva mare. Si escric teatre és perquè ella em va ensenyar a estimar-lo.
Què t'agradaria escriure que encara no hagis escrit?
Un musical. N'estic preparant un, però necessito diners. O sigui que si hi ha cap voluntari...
Tu i jo hem fet més d'un viatge junts. On vols que anem aquest estiu?
Vam quedar que només aniríem a illes, oi? Fa uns mesos vaig anar a Split perquè hi estrenaven Les nenes no haurien de jugar a futbol i em van agafar moltes ganes d'anar a les illes croates.