La guerra gràfica i invisible de l’anarquisme

Barcelona“El formós treball que il·lustra la nostra primera pàgina, manifestació vigorosa de l’art anarquista, és del jove dibuixant Sagristà. Aquest distingit artista, que dedica la seva inspiració als que pateixen i rebutja prostituir el seu talent afalagant els que paguen amb les escorrialles de les seves orgies, mereix la nostra estimació i el nostre aplaudiment”. L’elogi al jove dibuixant és de la publicació La Huelga General del 15 de gener del 1902. Fins a la Guerra Civil es van succeir les crides de diferents publicacions anarquistes perquè dibuixants, cartellistes i fotògrafs aportessin el seu gra de sorra al moviment revolucionari. El llegat que van deixar és immens però desconegut. Almenys això defensen Andrés Antebi, Pablo González, Roger Adam, Albert Caballero i Teresa Ferré, els responsables de la investigació, auspiciada per La Virreina Centre de la Imatge, Gràfica obrera i anarquista (1870-1979) .

La recerca, que pot durar més de dos anys, culminarà amb un llibre i una mostra retrospectiva sobre la fotògrafa Kati Horna, que va treballar activament durant la Guerra Civil. De moment, els investigadors han posat en marxa la web www.graficaanarquista.com, el compte de Twitter @GrafAnarquista i aniran presentant àlbums temàtics. El 15 de setembre inauguren al Museu de les Terres de l’Ebre l’exposició 1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta, amb fotografies inèdites de Pérez de Rozas. El 19 de juliol es va organitzar la xerrada 1977. El brevíssim estiu de l’anarquia, que girava a l’entorn del multitudinari míting de la CNT a Montjuïc i les Jornades Llibertàries del Parc Güell i el Saló Diana.

900 capçaleres anarquistes

Els investigadors volen resseguir i documentar la vida i obra d’il·lustradors, fotògrafs, cartellistes, tipògrafs, dissenyadors, caricaturistes, ninotaires i altres professionals vinculats a les arts gràfiques i a les publicacions anarquistes. No és la primera vegada que els impulsors de l’Observatori de la Vida Quotidiana rescaten de l’oblit professionals de la imatge. A Ofici. Repòrters gràfics documentaven tres generacions de fotògrafs de les primeres dècades del segle XX. “S’han escrit molts llibres sobre l’anarquisme però no s’ha tingut en compte ni s’ha valorat l’obra gràfica”, opina González. Després de sis mesos de recerca, González defensa que el llegat visual de l’anarquisme és “impressionant”: “Volien crear una iconografia pròpia en contraposició a la burgesa”, assegura. Segons l’investigador Paco Madrid, entre el 1869 i el 1939 es van publicar a l’Estat al voltant de nou-centes capçaleres de diaris anarquistes.

“La seva obra és molt eclèctica i avantguardista, feien uns fotomuntatges sorprenents i bevien de moltes fonts -explica González-. Una de les diferències amb la premsa burgesa és que la majoria de fotògrafs eren amateurs, obrers que dedicaven les seves hores d’oci a il·lustrar la premsa obrera i anarquista”.

Contra el “paternalisme”

Als anarquistes els preocupava la imatge i volien plantar cara a l’estigmatització. “Els interessava molt la cultura però sovint la premsa burgesa els descriu com a violents”, destaca González. Els indignaven els retrats “paternalistes” que oferia la premsa. El 27 d’agost del 1913 Tierra y Libertad publicava: “La junta de la societat d’obrers en gèneres de punt ha comès la tonteria de deixar-se fotografiar -o de sol·licitar-ho- en el moment de repartir ajuda a les vaguistes en el seu local social. Ens hauria envanit que la fotografia els hagués sorprès en moments de lluita per aconseguir el seu triomf, però ens resulta depriment que es prestin a servir de titelles a la premsa burgesa”.

Investigar el llegat gràfic dels artistes, segons González, no és fàcil: “Per la pròpia història del moviment, perquè són els perdedors i hi ha molts arxius cremats i esmicolats i els principals protagonistes van ser assassinats o es van exiliar”. Un exemple de la dispersió és que el principal arxiu de la CNT és a Amsterdam. “L’Ateneu Enciclopèdic Popular [fundat el 1902 per un grup d’intel·lectuals i obrers] té una de les millors hemeroteques del món i no es valora, ni tan sols tenen un espai adient”, diu González.