Guerra entre la CNT catalana i l’espanyola pels ‘papers’

BarcelonaEl retorn a Catalunya dels papers espoliats pels franquistes el gener del 1939 és lent, complex i està esquitxat de polèmiques. Els protagonistes de l’últim litigi, però, no han sigut el ministeri de Cultura i la Generalitat, sinó sindicats que comparteixen sigles. La CNT espanyola no volia que els documents sortissin de l’arxiu general de la Guerra Civil de Salamanca per tornar a Catalunya. El jutjat contenciós administratiu número 2 de Barcelona ha acabat donant la raó a la CNT catalana. Els papers, amb els de la FAI i els de les Joventuts Llibertàries, finalment es quedaran a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Amb altra documentació que pugui arribar, també de particulars, formarà part del fons de documentació llibertària.

“L’argument era esperpèntic”, explica l’advocat de la CNT catalana, Josep Cruanyes. “La CNT espanyola argumentava que la CNT catalana no tenia personalitat jurídica pròpia. I això no té cap sentit en un moviment llibertari amb una organització horitzontal”, afegeix. Cruanyes, però, ha hagut de demostrar amb dades històriques que la CNT catalana sí que tenia personalitat jurídica pròpia abans del 1939. “Ens hem hagut de remuntar a la seva fundació, el 1910, al Congrés de Sants, o al fet que per exemple la CNT d’Astúries va fer vaga l’any 1934, mentre que la CNT catalana va decidir no fer-ne”, detalla Josep Cruanyes.

La sentència acaba dient que la CNT catalana és, de fet, l’origen de la CNT espanyola: “L’actual CNT es va fundar el 1910 a Barcelona, a partir de la unió de les societats obreres no vinculades als corrents socialdemòcrates, com es pot llegir a la pàgina web de la CNT. En altres paraules, la CNT es va crear per federar, no per aglutinar o formar una entitat única substitutòria de les agregades”. I afegeix: “L’origen de la CNT estatal era la CNT regional de Catalunya, i cada federació, fins i tot cada sindicat local dels que formen les federacions, adopten els seus acords i tenen la seva pròpia documentació”.

Una sentència no definitiva

La sentència també detalla que a la demanda de la CNT espanyola s’insinua “la possible connivència entre la Generalitat i la CNT catalana” per mantenir-la al marge de la devolució. Tanmateix, la jutge assegura que la documentació demostra que la CNT feia molt de temps que reivindicava, com moltes altres entitats catalanes, aquest arxiu. La sentència, però, no és ferma. Per tant, la CNT espanyola encara pot interposar un recurs d’apel·lació.

És l’últim capítol d’una devolució reivindicada des de fa més d’una dècada i que és plena d’obstacles. Del 28 de gener al 3 d’abril del 1939 a Barcelona es van fer 690 escorcolls. Els franquistes es van emportar 160 tones de documentació com a botí de guerra. De la CNT es van emportar documentació interna i sobretot molts carnets amb els noms i els cognoms dels afiliats. L’objectiu d’aquest arxiu, creat pels franquistes quan va acabar la Guerra Civil, era acumular proves per acusar els derrotats.

Els papers de Salamanca arriben amb comptagotes des del 2006. En prop de vuit anys han tornat 1.439 capses de documentació textual i 579 llibres. L’última entrega va ser el 20 de juliol del 2011. Segons la llei de restitució 21/2005, qui decideix quins documents tornen i quins no és una comissió mixta integrada per representants de la Generalitat i el ministeri de Cultura.

Al mes de juny, però, el ministeri de Cultura va assegurar que no tornarà ni la meitat dels papers que reclama la Generalitat. L’argument del ministeri és una sentència del Tribunal Constitucional que es va fer pública el febrer del 2013. Aquesta sentència explicita que la Generalitat ha de restituir els documents als seus propietaris originals. I aquest és el punt que ara utilitza el ministeri: no tornarà els papers de les institucions que han desaparegut o si no està clar qui n’és l’hereu.

“El seu objectiu és blindar la requisa que van fer el 1939. És com si volguessin acabar la feina que van començar els franquistes”, diu Cruanyes referint-se al ministeri de Cultura.