Guapos, amb diners i en plena crisi existencial

BarcelonaFa deu anys, Gonzalo Torné va sortir a passejar i se li van acudir vuit novel·les. “A vegades als escriptors ens visiten fantasmes del futur -admet-. És el que em devia passar aquella tarda tan immensament profitosa”. Torné acabava de debutar amb Lo inhóspito (Elipsis, 2007), un llibre que després de quedar fora de circulació ha sigut eliminat fins i tot de les biografies de l’autor, que considera que va debutar amb Hilos de sangre el 2010 a Random House, amb 34 anys. Era la primera de les vuit novel·les que se li van acudir durant la passejada. “Vaig pensar els títols, com es relacionarien entre ells i els temes que volia tractar, però aquell dia encara no sabia el to ni el que hi passaria”, explica.

A més d’ Hilos de sangre, l’autor barceloní ha publicat Divorcio en el aire (Literatura Random House, 2013) i ara debuta a Anagrama amb Años felices, la tercera peça del macroprojecte, que canvia Barcelona -escenari habitual als seus llibres fins ara- per Nova York.

Un grup d’amics i un exiliat

“El punt de partida del llibre era escriure una història sobre l’exili, però alhora tenia ganes de canviar de to i de presentar una novel·la amable, d’atmosfera simpàtica, que poguessin llegir les meves ties”, comenta (encara que més tard asseguri que no té ties). El tall profund que el protagonista, el poeta català Alfred Montsalvatges, té en una mà fa que hagi de ser atès en un hospital de Manhattan per una infermera amb qui aviat fan amistat, Jean Rosenbloom, germana de la Claire. El cercle d’amics és completat amb Kevin Prichard, un jove jueu que protagonitza alguna de les escenes més hilarants de la novel·la -el seu pare és venedor de pollastres- i el culte i enginyós Harry Osborn III.

“El tema de la novel·la és una mateixa família de sentiments, començant pel desencant, la traïció i la deslleialtat”, explica. Tot i que es coneixen quan són força joves, els personatges recorren un arc temporal de vint anys que fa que un dels punts importants d’ Años felices sigui l’exploració de la crisi dels quaranta. “Al principi de la novel·la, el grup d’amics són guapos, venen de famílies amb diners i viuen en una ciutat tan atractiva com Nova York -diu-. ¿Com és que a mesura que comencen a viure les vides adultes la seva amistat es deteriora o comença a desdibuixar-se?” Cadascuna de les cinc parts del llibre es fixa en un dels personatges a través d’un narrador que sembla omniscient però amaga alguna cosa; així, el punt de vista fluctua hàbilment, gràcies a un estil dens i ple de matisos.

“Un dels objectius que tenia era descriure l’eufòria íntima dels personatges -diu l’autor, que ha llegit a fons novel·listes com Henry James, Philip Roth i V.S. Naipaul-. La felicitat és una etiqueta impossible, però a la novel·la abunden les situacions d’alegria”. Torné reconeix que fins ara aquí se l’ha llegit massa seriosament, sense tenir en compte l’humor -una mica pervers- que abunda a la seva ficció, tret que s’ha destacat als Estats Units, on la traducció de Divorcio en el aire ha sigut molt ben rebuda. “Últimament he rebut uns quants elogis, però al llarg del temps també m’han caigut crítiques dures -reconeix-. L’autèntica pressió, però, és quan publiques un llibre i no et fan ni cas”.