Qui guanyarà avui el Nobel de literatura (segons les apostes)?

BarcelonaEl kenià Ngũgĩ wa Thiong'o encapçala les apostes (de cases com Unibet i Ladbrokes) per guanyar aquest dijous el premi Nobel de literatura. Tot seguit apareixen eterns candidats, com el supervendes japonès Haruki Murakami o el poeta sirà Adonis, i també s'hi ha colat el nord-americà Don de Lillo, en una ràpida i insòlita ascensió que fins i tot ha aixecat sospites.

Avui a les 13.00 h es descobrirà el veredicte del jurat dels premis Nobel i qui s'endú els 820.000 euros (8 milions de corones sueques). Cal recordar que l'any passat, Svetlana Aleksiévitx liderava la llista d'apostes i va acabar guanyant. Però certament és minoria: la majoria de vegades el guanyador veu baixar les apostes l'última setmana abans de tancar apostes.

Cal tenir en compte, però, que les lletres nord-americanes no guanyen des del 1993, amb Toni Morrison, si bé l'Acadèmia Sueca sempre insisteix que no premia ni literatures ni països, sinó autors. Fa cinc anys de l'últim autor suec vencedor, Thomas Tranströmer.

El noruec Jon Fosse, el nord-americà Philip Roth, l'italà Claudio Magrid, el poeta coreà Ko Un, l'albanès Ismail Kadaré, la nord-americana Joyce Carol Oates i l'argentí Cesar Aira també apareixen en posicions altes del rànquing.

Si l'Acadèmia decideix rescatar noms clàssics que fa anys que sonen o fins i tot dècades –com va passar amb Doris Lessing (2007) o Mario Vargas Llosa (2010)– podria premiar l'austríac Peter Handke, el portuguès Antonio Lobo Antunes, el txec Milan Kundera, l'israelià Amos Oz o l'holandès Cees Nooteboom.

Encara que en els últims anys diverses vegades han guanyat autors que arribaven com a clars favorits –la canadenca Alice Munro (2013) o la bielorussa Svetlana Alexijevich (2015)–, també hi ha hagut sorpreses, com amb l'austríaca Elfriede Jelinek (2004) o l'alemanya Hertha Müller (2009).

D'autors en espanyol, destaquen Javier Marías, Eduardo Mendoza i Enrique Vila-Matas.