El músic nord-americà Bob Dylan guanya el premi Nobel de literatura 2016

BarcelonaEl músic nord-americà Bob Dylan guanya el premi Nobel de literatura 2016 "per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó", segons ha anunciat aquest dijous la secretària de l'Acadèmia sueca, Sara Danius. La decisió ha estat una sorpresa, i Danius ha hagut d'aturar-se un moment abans de poder continuar per anunciar el motiu pel qual se li donava el guardó a Dylan, ja que durant les dues últimes dècades l'Acadèmia sueca només ha recompensat dos poetes, Tomas Tranströmer (2011) i Wyslawa Szymborszka (1996). Uns minuts després, Danius ampliava el missatge inicial: "Dylan mereix el Nobel perquè és un gran poeta en llengua anglesa. Durant una trajectòria de 55 anys ha estat constantment reinventant-se i creant-se una nova identitat". "Espero que no hi hagi polèmica sobre aquest premi Nobel –afegia la secretària permanent de l'Acadèmia sueca–. Potser els temps estan canviant".

Bob Dylan va debutar l'any 1962 amb un elapé homònim, que va ser seguit un any després per 'The freewheelin Bob Dylan', que conté tres de les seves cançons més conegudes, 'Blowin in the wind', 'Masters of war' i 'A hard rain's a-gonna fall'. Nascut a Minnesota el 1941, la trajectòria del nord-americà va ser meteòrica, i amb només 25 anys ja havia publicat discos com 'The times they are a-changin' (1964), 'Another side of Bob Dylan' (1964), 'Bringing it all back home' (1965), 'Highway 61 revisited' (1965) i 'Blonde on blonde' (1966), el disc que des de l'Acadèmia sueca recomanen com a porta d'entrada "al seu eclecticisme": 'Blonde on blonde' conté mostres del millor Dylan gràcies a cançons com 'Visions of Johanna', 'Just like a woman' i 'Stuck inside of Mobile with the Memphis blues again'.

Un músic i lletrista camaleònic

La trajectòria de Dylan, però, acabava de començar, i el cantautor va dedicar la dècada següent a reinventar-se: tan aviat podia encarregar-se de la banda sonora de 'Pat Garrett & Billy the kid' (1973) com oferir una imatge més elèctrica –cas de 'Planet waves' (1974)– i, immediatament, tornar a la cançó d'autor ('Blood on the tracks', 1975). A finals de la dècada dels 70, Dylan va fer evident la seva recent filiació cristiana amb una trilogia de discos que va arrencar amb 'Slow train coming' i va continuar amb 'Saved' (1980) i 'Shot of love' (1981). En aquells anys va empeltar la cançó d'autor amb el gospel.

A la dècada dels 90, després de dos discos irregulars –'Good as I been to you' (1992) i 'World gone wrong' (1993)– Dylan va publicar un dels seus àlbums més celebrats, 'Time out of mind' (1997), amb ressonàncies de blues, igual que el següent lliurament, 'Love & Theft' (2001). Durant l'última dècada, Dylan ha publicat un disc de nadales –'Christmas in the heart' (2009)–, l'ambiciós i shakespearià 'Tempest' (2012) i dos discos de versions d'estàndards nord-americans, 'Shadows in the night' (2015) i 'Fallen angels' (2016).

En la producció de Dylan també hi ha llibres, entre els quals destaquen el volum de prosa poètica 'Tarantula' (1966) i un primer llibre de memòries, 'Chronicles' (2004), que en principi havia de tenir continuació en dos volums més que encara no han estat publicats.

Les apostes no l'encerten

Els quatre candidats que encapçalaven les apostes eren el kenià Ngũgĩ wa Thiong'o, el novel·lista japonès Haruki Murakami, el poeta sirià Adonis i el novel·lista nord-americà Don DeLillo.

El Nobel és el guardó literari més ben dotat del món –enguany està valorat en uns 820.000 euros– i una de les cites més esperades cada any, anunciada amb una gran expectació per l'Acadèmia sueca.

L'any passat el Nobel de Literatura va ser per a la bielorussa Svetlana Aleksiévitx –la catorzena dona que l'aconseguia des del 1901, primer any que es va donar el guardó–, i la primera en llengua russa, precedida per cinc homes: Ivan Bunin, Boris Pasternak, Mikhaïl Xólokhov, Aleksandr Soljenitsin i Joseph Brodsky. En les cinc convocatòries anteriors, el Nobel va ser per a Patrick Modiano –França és el país amb més guardonats en la categoria de literatura–, Alice Munro, Mo Yan, Tomas Tranströmer i Mario Vargas Llosa.

Al llarg de la història del guardó, el jurat del Nobel ha premiat autors d'una popularitat remarcable com Albert Camus, Günter Grass i José Saramago, però també ha ajudat a posar sobre la taula veus compromeses o perseguides –cas de Gao Xingjian, Aleksandr Soljenitsin i Wole Soyinka– i valors que, gràcies al guardó, han aconseguit una rellevància internacional important, com va passar amb els casos de Czeslaw Milosz, Naguib Mahfouz, Ivo Andric i Halldór Laxness.