Guadalupe Nettel, un premi Herralde sinistre

BarcelonaLa narrativa de Guadalupe Nettel explora situacions íntimes amb un toc sinistre. Ja sigui a través de l’autoficció -com feia a El cuerpo en que nací (2011)- o valent-se de la narrativa curta, un gènere en què ha publicat quatre llibres, l’escriptora nascuda a Ciutat de Mèxic el 1973 ha aconseguit una posició preeminent en la nova narrativa en llengua espanyola, encara que també hagi publicat ficció en francès.

Amb Después del invierno ha guanyat el 32è premi Herralde de novel·la, dotat amb 18.000 euros. És la tercera dona que aconsegueix el prestigiós guardó d’Anagrama i el cinquè nom mexicà del palmarès. Traduïda a més de deu llengües tot i tenir només 41 anys, Nettel presenta ara una història explicada “a partir de dos narradors, el Claudio i la Cecilia, que recorden les vides des de la infantesa fins que es troben”, explicava ahir. “Comparteixen el fet d’haver emigrat dels seus països. Ella és d’Oaxaca però viu a París, i ell és cubà però està instal·lat a Nova York”.

L’element sinistre del llibre ve donat per l’obsessió que els dos personatges comparteixen: la mort. La Cecilia té una relació amb un noi de salut delicada a qui li agrada passejar pels cementiris, una afició força freqüent al París intel·lectual. El Claudio treballa de corrector en una editorial nord-americana i viu obsedit pel record de la pèrdua de la primera parella. “El llibre explica la reunió de dos neuròtics. Tots dos s’han d’enfrontar amb la proximitat de la mort i amb un procés de dol. M’agrada mostrar el que la gent vol amagar”, aclaria Nettel.

Un finalista ‘patafísic’

A diferència de l’any passat, el premi Herralde ha tornat a tenir finalista. Ha sigut Manuel Moyano amb El imperio de Yegorov. “L’argument arrenca el 1967, quan una estudiant d’antropologia contrau una malaltia parasitària a Papua Nova Guinea -deia l’autor-. Vaig decidir-me a explicar la història a través de documents de tota mena: testaments, articles, cartes, missatges de mòbil...” Moyano no defuig el sentit de l’humor: l’escriptor presumeix de ser membre de l’orde del Meteorit de Molina de Segura i “sàtrapa transcendent” de l’Institutum Pataphysicum Granatensis, homenatge a l’esbojarrat Alfred Jarry.