'Green book' triomfa als Oscars més repartits

BarcelonaLa imatge dels Oscars celebrats ahir no és la de Lady Gaga i Bradley Cooper cantant 'Shallow', ni el públic petant-se de riure amb l'espontaneïtat d'Olivia Colman. No, la imatge que resumeix la gala no la van capturar les càmeres: és la de Spike Lee entre bastidors, emprenyat com una mona i abandonant el Dolby Theater perquè 'Green book' havia guanyat l'Oscar a la millor pel·lícula. “Estic maleït –va dir als periodistes després–. Cada vegada que algú condueix algú, perdo”. El comentari feia referència a l'ocasió en què Lee havia sigut finalista a l'Oscar (al millor guió original) i es va imposar 'Tot passejant Miss Daisy'.

Spike Lee és de fàcil emprenyar, però en aquest cas la ràbia és comprensible. 'Green book', com 'Tot passejant Miss Daisy', és un melodrama que aborda el conflicte racial dels Estats Units des d'un punt de vista conciliador i amable, als antípodes de la bel·ligerància combativa del director d''Infiltrado en el KKKlan'. Però el que empipa Lee –i més gent– és la facilitat amb què 'Green book' redimeix el racisme del seu protagonista, el xòfer italià interpretat per Viggo Mortensen, plegant-se a la narrativa del 'blanc salvador' que qüestionen altres nominats de la nit com 'Black Panther' i 'Infiltrados en el KKKlan'.

El director de 'Green book', Peter Farrelly, és transgressor de mena en comèdies com 'Alguna cosa passa amb la Mary' i 'Dos ximples molt ximples', però en la seva primera incursió dramàtica peca de convencional i conservador, i cau en molts dels vicis de 'feel good movie' amb missatge edificant que no qüestiona mai el fons del problema. Per guanyar l'Oscar, tanmateix, la pel·lícula ha hagut de superar esculls que semblaven insalvables, com ara la falta de nominació a millor direcció, la polèmica que perseguia Mortensen per haver pronunciat 'nigger' i el mateix Farrelly quan es va fer públic que fa 20 anys tenia per costum ensenyar el penis per fer bromes a les actrius.

Com abans 'Moonlight' i 'Crash', 'Green book' va triomfar als Oscars guanyant només tres premis (un més que 'Spotligh', això sí). Aquestes victòries tan escasses d'estatuetes són fruit del sistema de votació preferencial de l'Oscar a millor pel·lícula, que des del 2012 consisteix en puntuar de més a menys favorits almenys cinc dels títols nominats per acabar triant el guanyador mitjançant rondes eliminatòries. El mètode no afavoreix necessàriament el film favorit per més acadèmics, sinó el que genera més consens. En aquest cas, un film dòcil, amable i aparentment inofensiu com 'Green book', amb dues interpretacions magnífiques de Viggo Mortensen i Mahershala Ali, que va guanyar el segon Oscar com a secundari per un paper que, honestament, hauria d'haver competit en la categoria de protagonista.

Cinquè Oscar mexicà de direcció

Netflix, mentrestant, haurà d'esperar per tenir el seu Oscar a millor pel·lícula. Potser l'aconseguirà l'any que ve amb 'The irishman', de Martin Scorsese, perquè aquest any 'Roma' va topar amb el sostre de cristall del cinema llatí: Cuarón, això sí, va ser un dels protagonistes de la nit i va pujar a l'escenari tres cops a recollir el premi al film de parla no anglesa, el de millor fotografia i el de direcció, el segon d'aquesta categoria que obté i el cinquè consecutiu per a directors mexicans (Iñárritu en suma dos i Guillermo del Toro un). El mexicà es va deixar anar en els agraïments, tirant d'ironia per citar la influència del “cinema estranger” que veia de jove (“pel·lícules com 'Ciutadà Kane', 'Taurò' i 'El padrí'”) o bé dedicant el premi a millor fotografia al seu col·laborador més fidel, Emmanuel 'Chivo' Lubezki, que no va poder filmar 'Roma' per problemes d'agenda: "Billy Wilder tenia una frase emmarcada al despatx que deia: «Què faria Lubitsch?» I jo sempre pensava: «Què faria el Chivo?»"

Cuarón també va agrair que es premiés un film centrat en una “dona indígena, una dels 70 milions de treballadors domèstics sense drets laborals que hi ha al món”. I Olivia Colman, Oscar a la millor actriu per 'La favorita', va recordar l'època en què treballava netejant cases i somiava desperta que un dia guanyaria l'Oscar en un dels discursos més divertits de la nit. El triomf de Colman sobre Glenn Close va ser una de les poques sorpreses d'un palmarès previsible, en què tot i la condició de favorita de 'Roma' molts oscaròlegs ja apuntaven a 'Green book'. També es van complir els pronòstics amb l'Oscar a millor documental ('Free solo'), film animat ('Spiderman: Un nou univers'), cançó original ('Shallow', recollit per una Lady Gaga emocionada i plorosa), maquillatge ('El vicio del poder') i actor protagonista, que es va endur Rami Malek per 'Bohemian Rhapsody', la pel·lícula més premiada de la nit amb només quatre Oscars, recollits tots sense citar el director de la pel·lícula, Bryan Singer, que va ser acomiadat del rodatge i està acusat d'agressió sexual.

Triomf de la diversitat

Més que la qualitat del cinema, el que brilla en el palmarès és la varietat d'uns Oscars molt repartits i la diversitat dels guardonats. L'Acadèmia de Hollywood ha premiat un màxim històric de dones (15) i persones negres (7), traslladant al palmarès la xifra rècord de nominacions femenines i afroamericanes d'aquest any. En aquesta mateixa línia destaquen els premis a les tres pel·lícules amb directors negres: els tres Oscars de 'Black Panther' (millor vestuari, direcció artística i música), el d'actriu secundària per a Regina King per 'El blues de Beale Street' i, sobretot, el de Spike Lee com a coautor del guió adaptat d''Infiltrado en el KKKlan', el primer que rep després de l'honorífic que li va concedir l'Acadèmia fa uns anys. I bé que el va celebrar, saltant sobre Samuel L. Jackson a l'escenari, deixant caure un 'motherfucker' a qui s'atrevís a tallar-li el discurs i pronunciant un 'speech' incendiari amb reivindicació històrica dels seus avantpassats (“víctimes del genocidi del poble negre”) i missatge electoral final: “Les eleccions són a tocar i hem d'estar al bàndol correcte de la història. Hem de fer una tria moral entre l'odi i l'amor. Fem el que toca fer! ['Let's do the right thing!']”. Jackson, per cert, va protagonitzar la sortida de guió més simpàtica de la nit informant Spike Lee abans de donar-li el premi que els Knicks de Nova York havien guanyat el seu partit.

Tot i no guanyar 'Roma', els Oscars van parlar castellà. El primer que va saltar els murs lingüístics va ser Javier Bardem, presentant l’Oscar a millor film de parla no anglesa en la seva llengua pròpia: “No hi ha fronteres ni murs que frenin l’enginy i el talent”, va dir en castellà en clara al·lusió a Trump. Va ser un dels pocs moments especials d’una gala rutinària que ni tan sols va aconseguir l’objectiu de baixar de les tres hores: es va allargar durant 199 minuts, i en algun tram es van fer interminables. La falta de presentador no ha comportat cap avantatge en una gala que de vegades semblava una inacabable desfilada de premis i presentadors. L’Acadèmia té un any per trobar presentador i resoldre els problemes.

Entre les curiositats de la gala, un descuit imperdonable: no esmentar Stanley Donen, mort aquest dissabte, durant l'In Memoriam. També el simpàtic discurs de la guanyadora a l'Oscar pel curt documental 'Period. End of sentence', que explora els significats culturals de la menstruació en un poblet de l'Índia: "No estic plorant perquè tingui la regla –va començar l'agraïment la directora–. No em puc creure que un curt sobre la menstruació hagi guanyat l'Oscar. Per favor, que el període ['period', en anglès, pot significar punt o menstruació] sigui només el final de la frase, no de l'escolarització de les nenes". També es va produir un accident fora de càmera: Rami Malek va caure de l'escenari després de guanyar l'Oscar al millor actor i va haver de ser atès 'in situ' pels serveis mèdics de l'organització.