El Grec fa una mirada crítica a la cara fosca de Barcelona
Lali Álvarez ha recollit molt bones crítiques del seu darrer espectacle, Ragazzo, que s’aproximava sense guarniments a la vida del noi mort a Gènova a la cimera del G-8 el 2001. Ara, amb la companyia LaPùblica, torna a escriure i dirigir un espectacle basat en fets reals, però en aquest cas sobre una ciutat més pròxima, la seva. Barcelona (contra la paret) és una mirada als últims deu anys, “els anys de la nostra joventut”, diu Álvarez. “Volíem entendre per què sentim que és una ciutat que ens estima i ens rebutja, una ciutat en la qual, sota l’aparença democràtica, s’hi amaga violència institucional, vulneració de drets humans, muntatges policials, moltes diferències socials i de classe. Volíem fer una mirada sobre això”. I aquesta mirada crítica a la cara més fosca de Barcelona s’aixopluga precisament dins un festival públic municipal, el Grec, en el cicle IT Emergents, els dies 20 i 21 de juliol a l’Institut del Teatre. Al setembre passarà per FiraTàrrega, l’Antic Teatre i Temporada Alta.
El muntatge es planteja com una festa. Tres dels convidats (Clara Garcés, David Teixidó i Sonia Espinosa) són personatges inspirats en històries reals que han passat a Barcelona i evoquen personatges concrets o problemàtiques actuals, com el cas 4-F, l’operació Pandora, la repressió de la dissidència i la situació de les presons. “No tenim la intenció de ser apocalíptics, però tampoc d’endolcir res. Vivim una vida de precarietat en què tenim la injustícia al davant cada dia. No volem posar-nos les ulleres de color rosa -diu Álvarez-. I malgrat tot, volem que l’espectador vingui a una festa, que és on es teixeixen les xarxes, per mirar-nos als ulls, escoltar i ser escoltats. Volem denunciar? Sí. Donar veu? Sí. Utilitzar la nostra feina per ser altaveu de lluites que es duen a terme fora del teatre? Sí -respon la directora, que explica que han treballat amb entitats socials i persones lligades a tots els casos-. Teatre combatiu? Segurament. Però això en serà una conseqüència. Cadascú buscarà la seva resposta. No pretenem donar una lliçó”.
