Un Grec amb la meitat d’oferta però més mimada

BarcelonaL’objectiu número u del nou director del festival Grec, Francesc Casadesús, és atreure nous públics al teatre. La programació respondrà a aquesta ambició amb propostes transversals, d’arrel contemporània, però “sense estigmes”: “No voldria un festival de tribus, sinó que tot estigués més barrejat”, explica. A nivell pràctic, enguany el Grec seguirà acotat de l’1 al 31 de juliol, i no hi haurà una festa inaugural gratuïta al carrer. El que és segur és que hi haurà molts menys espectacles que en les últimes edicions: de més de 140 es passarà a la meitat, uns 75. Geogràficament, sí que mantindrà l’epicentre festivaler a Montjuïc, a la plaça Margarida Xirgu, però tindrà una segona corona d’influència que s’estendrà, com és habitual, a la resta de ciutat a través de les sales, i encara una tercera corona en què el Grec treballarà amb les fàbriques de creació durant tot l’any.

Francesc Casadesús: “No vull fer contents els mateixos sinó que els teatres estiguin plens de gent diferent”Al marge dels públics, les altres línies estratègiques del Grec seran buscar propostes artístiques excepcionals “que creïn impacte, referents, imaginari”; el suport al talent local en complicitat amb els teatres i les companyies de la ciutat, i el compromís amb artistes a mitjà termini acompanyant certs projectes escollits. El pressupost del 2017 és de 3,2 milions d’euros, 250.000 euros més que l’any anterior.

El nou director vol que el festival tingui una identitat pròpia. “Què ens pot fer singulars?”, s’ha plantejat. Per això ha imaginat un nou relat en què el Grec és “una volta al món en què a cada edició teixeix una relació especial amb una ciutat i una idea”. Aquest primer estiu el festival se n’anirà a Atenes i tractarà la Mediterrània i els temes que hi van lligats, com el concepte de viatge, les migracions, el comerç. El segon any es treballarà amb Singapur i s’abordarà la globalització i la democràcia; el 2019 tocarà parlar de lideratge a través de les ciutats de Melbourne i Nova York; el 2020 passarà per l’ànima de Llatinoamèrica, i el viatge s’acabarà a l’Àfrica. Casadesús no té un contracte amb data de finalització, però per ara treballa a cinc anys vista.

Israel Galván i Pau Miró al cartell

Entre els noms propis que ha avançat hi ha exemples dels quatre eixos. D’una banda, la Mediterrània es veurà a La fiesta, d’Israel Galván La fiesta, que s’estrenarà al Grec i després anirà a Avinyó, i amb la presentació d’una descoberta, l’artista visual Dimitris Papaioannou. El suport al teixit local l’exemplifica amb l’estrena a la Sala Beckett del nou muntatge de Pau Miró, Un tret al cap, amb Emma Vilarasau i Mar Ulldemolins. En música, es buscaran propostes singulars com la trobada de Santiago Auserón i la Banda Municipal de Barcelona. I encara un espectacle fet amb nens i nenes de la ciutat, Brundibár, que dirigiran Els Pirates Teatre, que són precisament alguns dels nens que ja la van representar fa vint anys. En la programació internacional “és on més es notarà el canvi”, mentre que en les produccions locals Casadesús ha mantingut certa continuïtat per “no fer mal”, diu. “La feina prèvia estava feta però les decisions s’han hagut de prendre”, afirma el nou director, que pren -amb retard- el relleu de Ramon Simó.