El Grec invoca el mite fundacional d’Occident

BarcelonaOriol Broggi s’ha especialitzat a posar en escena obres èpiques, d’inspiració clàssica, històries ancestrals que aborden qüestions universals i alhora dilemes terrenals. Davant el repte d’inaugurar el festival Grec, al grandiloqüent -i complicat- teatre de Montjuïc, el director ha recorregut a El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk, un mite fundacional de la civilització occidental nascut justament al que avui anomenem Orient Mitjà, a la Mesopotàmia de fa 4.700 anys. És probable que aquest text anònim, transmès oralment al llarg dels segles, el recollís un sacerdot per escrit, en taules d’argila, i hagi arribat als nostres dies perquè es va convertir en exercici de còpia per als escribes. Oriol Broggi traslladarà la llegenda del rei d’Uruk a l’escenari del Teatre Grec només del 2 al 4 de juliol i a partir de les 9 del vespre, per aprofitar la plasticitat de la posta de sol.

Jeroni Rubió Rodon ha adaptat a la prosa contemporània el poema sumeri, mantenint el 95% de l’original però completant els fragments que no s’han recuperat: “Té una cosa màgica, i és que hi ha passatges que t’has d’imaginar, i això li dona més volada. És interessant pensar que ens ha arribat incomplet i amb tanta força”, diu. Si el text s’obre a tantes possibilitats, Broggi també s’ha obert a totes les arts escèniques: compta amb la direcció de moviment de la coreògrafa Marina Mascarell i la música del multiinstrumentista Yannis Papaioannou.

La història de Guilgamesh és la d’un heroi que aspira al poder sense límits dels déus. Ells, per posar-lo al seu lloc, creen del fang el seu antiheroi: Enkidu és un home que ve de l’estepa, un salvatge sense civilitzar, i Guilgamesh s’hi enfrontarà en un duel de set hores fins que acabarà sent el seu gran amic. “Són dues vessants del mateix humà. L’ésser humà necessita contrapesos, en la vida de parella, en la societat, a la feina. Necessites equilibrar-te i és difícil fer-ho tu mateix”, diu el director. Essencialment és una història sobre l’amistat, la pèrdua, la inexorabilitat de la mort, els sentiments, el sexe. “Guilgamesh és un home que busca respostes. Lluita contra la seva vida i contra ell mateix fins que és vell i torna a casa amb els seus. S’adona que vindrà la mort i ha d’acceptar que la vida és només això”, explica Oriol Broggi.

Pel director i la seva companyia, La Perla 29, la inauguració del Grec serà una celebració. “La idea ens arriba en un bon moment, en què hem crescut i ens veiem capaços de fer-ho”, diu Broggi, que aquest estiu torna a dirigir al mateix festival l’exitosa Bodas de sangre i prepara l’estrena de la seva primera òpera, La flauta màgica, al Festival de Peralada. A El poema de Guilgamesh ha volgut reunir la família teatral que ha teixit els últims anys. A més dels actors Màrcia Cisteró, Ernest Villegas, Sergi Torrecilla, David Vert i Toni Gomila, que entomen el repte coral d’interpretar l’heroi, els seguidors del teatre de La Perla 29 viuran l’al·licient afegit de trobar-se convidats especials com els déus encarnats per Marta Marco, Clara Segura, Lluís Soler i Ramon Vila, i un cor de vint sospitosos habituals: el regidor-músic Marc Serra, el dramaturg Marc Artigau, el cavall de Bodas de sangre, el músic Joan Garriga, la responsable de premsa Anna Juncadella, els actors Pau Roca, Babou Cham, Marissa Josa... I sí, també hi haurà la sorra de la Biblioteca.

Les 6.300 entrades disponibles estan gairebé exhaurides, però Broggi ja ha dit que en un futur farà reviure Guilgamesh en un format inevitablement més íntim.